Les addiccions comportamentals, també anomenades socioaddiccions o addiccions sense substància, són una sèrie de trastorns relacionats amb la realització d’una activitat, no necessàriament nociva sinó que normalment genera plaer, i no relacionats amb la ingesta de substàncies químiques (drogues).
Les principals addiccions comportamentals són:
- Joc Patològic
- Addicció a les pantalles: ordinador, dispositius mòbils, videoconsoles, etc.
- Addicció al sexe
- Compres compulsives
- Trastorns de la conducta alimentària
Es calcula que aproximadament un 5% de la població adulta pot presentar un trastorn per addicció comportamental. Si bé la prevalença de jugadors patològics o compradors compulsius es manté en els mateixos nivells en els últims anys, es preveu un augment significatiu de les addiccions a les pantalles pròximament per l’auge de les TIC (Tecnologies d’Informació i Comunicació), en particular en població jove.
El que caracteritza a l’addicció comportamental és que es dóna un patró desadaptatiu de conducta que causa malestar significatiu en la persona que la pateix, i que aquesta experimenta una compulsió a realitzar la conducta, amb pèrdua de control sobre l’activitat, incapacitat per abstenir-se, aparició de simptomatologia d’abstinència quan no es pot realitzar i persistència de la realització de la conducta tot i ser conscient de les conseqüències negatives de la mateixa. Manifestacions totes elles presents també en l’addicció a substàncies químiques i que revelen que subjau un mateix funcionament bioquímic i psicològic.
Una de les dificultats fonamentals en l’abordatge de les addiccions comportamentals i que el diferencia de la intervenció en l’addicció a les drogues, és que l’objectiu no és l’abstinència total de la conducta addictiva (no es pot deixar de menjar, de tenir relacions sexuals, d’utilitzar un ordinador, etc.) sinó aprendre a realitzar d’una forma adaptativa.
Què oferim?
- Primera entrevista d’orientació i informació. Elaboració de la història clínica per determinar historial de la conducta addictiva, antecedents personals i familiars, situació sociofamiliar, patologia orgànica, etc. En aquesta entrevista es determina si el tractament ha de ser ambulatori o residencial.
- Si el tractament és residencial: derivació a un dels nostres dos centres terapèutics: Riera Major o Can Coll. Tots dos centres estan especialitzats en el tractament de les addiccions sense substància.
- Si el tractament és ambulatori:
- Atenció psicoterapèutica individual: Sessions d’orientació i tractament amb un psicòleg especialista en drogodependències.
- Atenció psiquiàtrica: orientació i valoració si es requereix d’introducció de medicació psicofarmacològica que atenuï el desig de consumir alcohol (craving) i la pèrdua de control un cop es comença a consumir (priming).
- Control analítiques d’orina
- Teràpies familiars
- Psicoteràpia grupal