L’heroïna és una droga semisintética derivada de la morfina derivada al seu torn de l’opi. El principi actiu és la diacetilmorfina que actua sobre el sistema nerviós central amb efectes depressors. Altres derivats de la morfina són els opiacis (per exem. Metadona) i els opioides (per exem. Tramadol).
Els efectes immediats són analgèsics, sedants, euforitzants i de plaer. Amb el pas del temps el que es busca és alleujar el malestar que l’absència d’heroïna provoca. Es produeixen alteracions de la personalitat, problemes de memòria, ansietat i depressió, alteracions gastrointestinals, hepàtiques i renals.
El percentatge de persones que consumeixen heroïna respecte de la població general és baix, aproximadament un 0,1% per a les persones entre 15 i 64 anys. L’edat mitjana d’inici en el consum oscil·la entre els 14 i 21 anys. Actualment hi ha un repunt del nombre d’addictes, que es relaciona directament amb el canvi de perfil de l’usuari en les noves generacions.
En els últims anys la via d’administració ha canviat radicalment. En els anys 80 i 90 el consum principal era la via injectada. Actualment (associat a l’epidèmia de VIH/SIDA principalment i als estralls i morts que va produir entre aquesta població) s’utilitzen majoritàriament la via esnifada o bé la fumada.
Molt sovint el consumidor d’heroïna ho és també d’altres substàncies (Amfetamines, cocaïna, cànnabis…) i amb ella es busca sovint l’efecte sedant que contraresti el que els provoquen altres substàncies excitants, de manera que el perfil de l’usuari no seria ja d’una heroïnòman sinó més aviat d’un politoxicòman.
És una de les drogues més addictives que hi sigui quina sigui la via d’administració, el seu consum genera ràpidament tolerància en el cos, a les poques preses cal prendre més quantitat per seguir notant els mateixos efectes. Això la situa segurament a la droga amb major potencial d’addicció: una de cada quatre persones que la prova desenvolupa una addicció.
Produeix més síndrome d’abstinència quan s’interromp el consum en aquest cas cal ser tractat mèdicament.
Els canvis estructurals i funcionals que produeix en el cervell solen persistir en el temps facilitant les recaigudes fins i tot molt temps després d’haver deixat de consumir-la.
Què oferim?
- Primera entrevista d’orientació i informació. Elaboració de la història clínica per determinar historial de consum, antecedents personals i familiars, situació sociofamiliar, patologia orgánica.etc ,. En aquesta entrevista es determina la necessitat o no de realitzar desintoxicació prèvia a l’inici del tractament psicoterapèutic i si aquest ha de ser ambulatori o residencial.
- Si el tractament és residencial: derivació a un dels nostres dos centres terapèutics: Riera Major o Can Coll . En tots dos centres es pot realitzar la desintoxicació. Possibilitat així mateix de realitzar el manteniment amb Metadona o altres agonistes/antagonistes opiacis.
- Si el tractament és ambulatori:
- Atenció psicoterapèutica individual: Sessions d’orientació i tractament amb un psicòleg especialista en drogodependències.
- Atenció psiquiàtrica: orientació i valoració si es requereix d’introducció de medicació psicofarmacològica que atenuï el desig de consumir alcohol (craving) i la pèrdua de control un cop es comença a consumir (priming).
- Control analítiques d’orina
- Teràpies familiars
- Psicoteràpia grupal