L’addicció a les drogues o drogodependència és una malaltia amb greus conseqüències físiques, psicològiques i socials. Es caracteritza per un patró de conducta desadaptatiu, en què la persona prioritza el consum de drogues: alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs, etc. i ho anteposa a valors abans més importants, causant deteriorament o malestar significatius. També pot donar addicció a algunes conductes com el joc amb aposta, internet, el sexe o les compres i llavors es parla d’addiccions comportamentals o addiccions sense substància.
En general, totes les drogues actuen alliberant unes substàncies, els neurotransmissors, que actuen produint un desequilibri del sistema nerviós central, de manera que quan la persona deixa de consumir necessita la droga per seguir funcionant. El seu organisme perd la capacitat de generar les substàncies pròpies i es trenca l’equilibri natural.
A nivell psicològic solen actuar o bé alleugerint la persona que les consumeix d’algun sentiment negatiu o dolor, o aportant-li una solució aparent i momentània a necessitats seves (desinhibició, eufòria, sentiment de poder amb tot…). La vivència de la persona és que per estar bé necessita continuar consumint les substàncies.
La persona que presenta una adicción no puede controlar el consumo de la sustancia a pesar de lo mucho que lo intente, y a pesar de ser consciente de las consecuencias adversas de su consumo. Una de las características de esta enfermedad es que el individuo que consume una droga de forma continuada sufre cambios en su cerebro que dificultan el autocontrol y la capacidad para contener el impulso de consumir la droga y por tanto ya no consume de forma voluntaria, sino porque no pueden dejar de hacerlo.
Una addicció és un trastorn de salut en què la persona perd el control sobre el consum d’una substància o sobre una conducta i la continua repetint encara que li estigui fent mal. No és manca de voluntat ni un vici: el consum continuat modifica el funcionament del cervell, i per això deixar-ho costa tant fins i tot quan es desitja de debò. Té tractament, i demanar ajuda aviat sol facilitar el camí.
Addicció: significat de la paraula
Si busques què significa addicció en un diccionari, hi trobaràs una idea semblant a aquesta: dependència de substàncies o activitats que perjudiquen la salut o l’equilibri psíquic. El terme prové del llatí addictus, que a l’antiga Roma designava qui, per no poder saldar els seus deutes, quedava sotmès al creditor. La imatge encaixa amb el que expliquen moltes persones: la sensació que el consum ha pres el comandament.
En l’àmbit clínic es parla de trastorn per consum de substàncies o de trastorn addictiu, i se’n valora la gravetat com a lleu, moderada o greu. No cal arribar a una situació extrema perquè mereixi atenció professional.
Què és una addicció i com es reconeix?
Més que la quantitat o la freqüència, el que defineix una addicció és la relació que s’estableix amb la substància o la conducta. Els professionals es fixen sobretot en aquests trets:
- Pèrdua de control: es consumeix més o durant més temps del previst, i els intents de reduir-ho no funcionen.
- Desig intens (craving): ganes molt fortes de consumir que es disparen davant de certs llocs, persones o emocions.
- Tolerància: cal més quantitat per notar el mateix efecte.
- Abstinència: malestar físic o psicològic en reduir o interrompre el consum.
- Canvi de prioritats: el consum ocupa cada vegada més temps i desplaça la feina, els estudis, la família o les aficions.
- Continuar malgrat els danys: es manté encara que ja hi hagi problemes de salut, de diners, legals o de parella.
No cal que es donin tots alhora. Si en reconeixes diversos en tu o en algú proper, és motiu suficient per consultar. A com es detecta una addicció tens més senyals concrets, també els que sol notar la família.
Per què es produeix una addicció
No hi ha una causa única. Una addicció apareix quan s’ajunten factors de diferent tipus.
El que passa al cervell
Les drogues, i també algunes conductes com el joc, activen el sistema de recompensa, el circuit que ens impulsa a repetir allò que ens resulta plaent. Amb la repetició, el cervell s’adapta: el que és quotidià gratifica menys, la substància passa a ser necessària per sentir-se «normal» i s’afebleixen les àrees que ajuden a frenar els impulsos i a anticipar les conseqüències. Això explica per què algú pot voler deixar-ho sincerament i, tot i així, tornar a consumir.
Per a què serveix el consum
Sovint el consum comença o es manté perquè compleix una funció: calmar l’ansietat, aconseguir dormir, oblidar un dolor, sentir-se més segur amb altres persones o aguantar un ritme exigent. L’alleujament existeix, però dura poc, i amb el temps els problemes de fons tendeixen a créixer. Quan, a més, hi ha un trastorn mental, com una depressió o un trastorn d’ansietat, es parla de patologia dual.
Història personal i entorn
També hi pesen l’edat en què es comença, la facilitat d’accés, el consum a l’entorn proper, l’estrès, la solitud, les experiències traumàtiques i la predisposició genètica. Cap d’aquests factors no condemna ningú, però sí que augmenten el risc.
Addiccions amb substància i sense substància
Les més conegudes són les lligades a substàncies: alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs com les benzodiazepines, opiacis o drogues de síntesi. També hi ha les addiccions comportamentals, en què no es pren res però el mecanisme és similar: apostes, ús problemàtic d’internet, compres o sexe. Pots consultar-les una per una a la guia de tipus d’addiccions.
Fases de l’addicció
Quan es parla de fases de l’addicció es pot fer referència a dos processos diferents: com avança el problema i com se’n surt.
Com sol evolucionar el consum
- Ús experimental o ocasional: es prova per curiositat o en situacions socials concretes.
- Ús habitual: el consum esdevé regular i s’associa a certs moments o estats d’ànim.
- Consum problemàtic: apareixen conseqüències negatives, però el consum continua.
- Dependència: es perd el control, consumir esdevé una necessitat i deixar-ho provoca malestar.
No totes les persones que proven una substància fan aquest camí, ni el fan en el mateix ordre o al mateix ritme.
Les etapes del canvi
Per entendre com es pren consciència del problema, els equips de tractament fan servir sovint el model dels psicòlegs Prochaska i DiClemente, que divideix el canvi en cinc moments:
- Precontemplació: la persona encara no percep que tingui un problema.
- Contemplació: sorgeixen els dubtes; una part vol canviar i una altra s’hi resisteix.
- Preparació: decideix fer alguna cosa i comença a planificar com.
- Acció: posa en pràctica canvis concrets, sovint amb suport professional.
- Manteniment: els canvis es consoliden; es considera que s’ha arribat a aquest punt quan duren més de sis mesos.
Les recaigudes són habituals en aquest recorregut i no suposen començar de zero: aporten informació per ajustar el tractament. El model també ajuda les famílies a entendre per què insistir o discutir gairebé no serveix de res mentre la persona no veu el problema, i per què cada etapa demana un tipus de suport diferent.
Quan demanar ajuda
No cal tocar fons. Val la pena consultar si:
- has intentat reduir o deixar el consum i no ho has aconseguit;
- el consum o la conducta t’està causant problemes a casa, a la feina o amb els diners;
- necessites consumir per dormir, relaxar-te o afrontar el dia;
- algú proper t’ha dit que està preocupat;
- ets familiar i no saps com actuar.
A la Fundació Salut i Comunitat oferim una primera atenció gratuïta a Barcelona per valorar la teva situació amb calma i orientar-te, també si truques per un familiar. Pots contactar-nos al 93 424 04 00. Si hi ha un risc immediat per a la salut, truca al 112.
Preguntes freqüents
L’addicció és una malaltia?
Sí. La medicina la considera un trastorn de salut amb components biològics, psicològics i socials. Entendre-la així ajuda a treure culpa i a abordar-la amb tractament, com es fa amb altres problemes de salut de llarga evolució.
Quina diferència hi ha entre un hàbit i una addicció?
Un hàbit es pot modificar sense gaire dificultat quan un s’ho proposa. En una addicció hi ha pèrdua de control, desig intens i malestar en deixar-ho, i la conducta es manté encara que causi danys evidents.
Es pot tenir una addicció sense consumir drogues?
Sí. Són les addiccions comportamentals, com el joc amb apostes o l’ús problemàtic d’internet. Funcionen amb mecanismes cerebrals semblants als de les substàncies i també es poden tractar.
Una addicció es pot superar?
Una addicció té tractament i moltes persones aconsegueixen deixar el consum i reconstruir la seva vida. Es treballa com un procés a mitjà i llarg termini, amb suport per prevenir recaigudes i també per a la família. Ho expliquem a com es tracta una addicció.
Com puc ajudar un familiar amb una addicció?
Informa-te’n, parla des de la preocupació i no des del retret, i evita encobrir les conseqüències del seu consum. Busca també orientació per a tu: la família pot consultar tot i que la persona encara no vulgui tractar-se.
Etapa de precontemplació:
La persona consumeix sense ser conscient de les conseqüències negatives del consum.
Etapa de contemplació:
La persona comença a plantejar-se que el consum és problemàtic i que hauria de fer algun canvi. Es produeix la dissonància, és a dir discrepància entre allò que l'individu fa i allò que creu que hauria de fer.
Etapa de preparació:
La persona comença a pensar seriosament en els canvis que ha de fer a la seva vida per canviar la conducta de consum.
Etapa d'acció:
La persona comença a dur a terme aquests canvis.
Etapa de manteniment:
La persona incorpora aquests canvis en el seu estil de vida. Es considera que ha arribat a l'etapa de manteniment quan aquestes noves conductes romanen durant més de 6 mesos.
Primera atenció gratuïta
Truca'ns gratis al: 93 424 04 00
Contacta amb nosaltres
"*" indicates required fields
Malgrat aquests canvis es poden produir recaigudes que fan que la persona reiniciï el cicle. Aquest model revela la complexitat del procés i perquè és tan difícil que una persona prengui consciència de la seva addicció per molt que la gent que li envolta li ho adverteixi. Cada etapa suposa una actitud mental diferent i implica un tipus d’intervenció específica per a ajudar la persona a canviar d’etapa i avançar en el procés de canvi. Per això és important la intervenció de professionals que dissenyin el tractament, tant per al propi usuari com per a la seva família.