Dona i addiccions

Parlar de dones i drogues és parlar d’alguna cosa més que de substàncies. Les dones amb un problema de consum carreguen amb més estigma, solen demanar ajuda més tard i sovint viuen situacions de cura, dependència econòmica o violència que condicionen tot el procés. Un tractament amb perspectiva de gènere té en compte aquesta realitat en lloc d’aplicar un model pensat per a homes.

Dones i drogues: per què el consum no és igual

Durant dècades, els tractaments de les addiccions es van dissenyar a partir de l’experiència dels homes, que eren la majoria a la consulta. Això va deixar en segon pla qüestions que afecten sobretot les dones:

• El cos respon d’una altra manera. Amb la mateixa quantitat d’alcohol, les dones solen assolir concentracions en sang més altes, i alguns danys al fetge, al cor o al cervell poden aparèixer abans. Més informació sobre l’addicció a l’alcohol.
• Una evolució més ràpida. En moltes dones el camí entre el primer consum, la dependència i les seves complicacions és més curt.
• Més pes dels psicofàrmacs. L’ús prolongat de tranquil·litzants i pastilles per dormir és més freqüent entre les dones, sovint a partir d’una recepta i sense que ningú ho vegi com un problema (vegeu addicció als psicofàrmacs).
• Malestar emocional de fons. L’ansietat, la depressió o els traumes acompanyen sovint el consum, que de vegades comença com un alleujament. Quan coincideixen es parla de patologia dual.
• Un consum més amagat. El judici social és més dur amb la dona que beu o consumeix, i això afavoreix que ho faci tota sola i a casa.

Dona i addiccions: les barreres per demanar ajuda

Moltes dones triguen anys a consultar, i gairebé mai perquè no s’adonin del problema. Les raons més habituals són:

• La por de ser jutjades com a males mares, males parelles o males filles.
• El temor que el consum tingui conseqüències sobre la custòdia dels fills.
• No tenir amb qui deixar les persones que depenen d’elles mentre es tracten.
• Una parella que també consumeix o que controla, pressiona o castiga qualsevol intent de canvi.
• La incomoditat de parlar de temes íntims, com la sexualitat, la maternitat o els abusos, en grups on gairebé tots són homes.

Si el tractament no té en compte aquestes barreres, és freqüent que les dones callin o abandonin. Aquest silenci és el que la perspectiva de gènere intenta evitar.

Què és la perspectiva de gènere en addiccions

Aplicar la perspectiva de gènere en addiccions vol dir entendre el consum tenint en compte els rols, les expectatives i les desigualtats que viuen dones i homes. A la pràctica suposa:

• Preguntar per la història completa: maternitat, relacions de parella, feina, cures i possibles experiències de violència.
• Oferir espais només per a dones en què puguin parlar amb llibertat.
• Treballar l’autoestima i la culpa, que solen ser especialment intenses.
• Coordinar-se, si cal, amb serveis socials, salut mental o atenció a la violència.

Addiccions i violència de gènere

Consum i violència es creuen sovint. Algunes dones comencen a consumir, o consumeixen més, per suportar el maltractament; d’altres són controlades a través de la substància o veuen com la seva addicció es fa servir per desacreditar-les. La violència pot ser psicològica, física o sexual, i venir de la parella o de la mateixa família.

Si estàs vivint violència masclista, pots trucar al 016, un servei gratuït i confidencial d’informació i assessorament. Si hi ha un perill immediat, truca al 112. Tenir un problema de consum no et treu el dret a rebre protecció i ajuda.

El Programa Dona i Addiccions de FSC

A la Fundació Salut i Comunitat, les dones representen el 25% de les persones ateses per consum, i en els últims anys ha crescut de manera notable el nombre de dones que demanen tractament. A partir d’aquesta realitat va néixer un programa específic que aborda l’addicció des de l’experiència de les dones. Inclou:

• Atenció psicoterapèutica individual, per valorar amb calma la relació amb la substància (si es tracta d’un ús, un abús o una addicció), entendre què la manté i reforçar la motivació per canviar.
• Grup de psicoteràpia de dones, per parlar del que costa dir en altres llocs: la solitud, la incomprensió de l’entorn, les exigències de la maternitat i la conciliació, l’autoestima malmesa o les violències viscudes.
• Atenció psiquiàtrica, per orientar i valorar si convé introduir medicació.
• Espai Ariadna, un recurs residencial d’atenció integral per a dones soles o amb els seus fills i filles que necessiten un entorn segur des del qual afrontar alhora la violència masclista i la drogodependència.

Per a les persones properes hi ha el programa d’atenció familiar.

Quan cal demanar ajuda

No cal esperar a tocar fons. Val la pena consultar si notes que:

• Beus, prens pastilles o consumeixes altres substàncies per dormir, calmar l’ansietat o aguantar el dia.
• Ho fas d’amagat o et preocupa que algú ho descobreixi.
• El consum afecta la teva salut, la teva feina o la cura de les persones que depenen de tu.

Si prens tranquil·litzants o beus alcohol cada dia, no ho deixis de cop pel teu compte: la retirada brusca pot ser perillosa i s’ha de fer amb supervisió mèdica. A la Primera atenció gratuïta t’escoltem sense judicis a Barcelona i valorem amb tu quina ajuda necessites. Pots trucar al 93 424 04 00.

Preguntes freqüents

Per què cal un programa d’addiccions només per a dones?

Perquè moltes dones no se senten còmodes parlant de maternitat, sexualitat o violència en grups formats gairebé només per homes, i acaben callant o deixant el tractament. Un espai propi facilita la confiança.

Les dones s’enganxen abans a l’alcohol o a les drogues?

L’organisme femení és més sensible a alguns efectes de l’alcohol i d’altres substàncies, i en moltes dones la dependència i les seves complicacions apareixen en menys temps. Per això convé consultar aviat, sense esperar que el problema sigui greu.

Puc demanar ajuda si estic embarassada o tinc fills petits?

Sí, i com més aviat millor. Durant l’embaràs no hi ha cap quantitat d’alcohol o de drogues que es consideri segura, i deixar algunes substàncies requereix supervisió mèdica.

Què faig si pateixo violència i, a més, tinc un problema de consum?

Truca al 016, gratuït i confidencial, o al 112 si estàs en perill. Les dues situacions es poden abordar alhora: FSC disposa de l’Espai Ariadna, un recurs residencial per a dones soles o amb els seus fills i filles que necessiten un entorn segur.