Desintoxicació

La desintoxicació és la fase del tractament en què, amb medicació i supervisió mèdica, s’elimina la dependència física d’una substància i es controla la síndrome d’abstinència que apareix quan se’n deixa de consumir. És un primer pas important, però no és el tractament complet: després cal treballar les causes i els hàbits lligats al consum.

Què és la desintoxicació

Quan el cos s’acostuma a una substància, retirar-la de cop provoca un malestar físic i psicològic que pot anar de molest a perillós: és la síndrome d’abstinència. En la desintoxicació s’utilitzen fàrmacs indicats per un metge per travessar aquesta etapa amb seguretat i amb el mínim patiment possible.

Convé distingir dos tipus de dependència:

• Dependència física: l’organisme necessita la substància per funcionar amb normalitat. És el que aborda la desintoxicació.
• Dependència psicològica: el desig intens de consumir (craving), les rutines i els desencadenants. Es treballa en la fase de deshabituació, amb psicoteràpia i suport continuat.

Símptomes d’abstinència més habituals

Canvien segons la substància, la quantitat i el temps de consum. De manera general:

• Alcohol: tremolors, suor, ansietat, insomni i nàusees. En els casos greus poden aparèixer convulsions o un quadre de confusió amb al·lucinacions.
• Benzodiazepines i altres sedants: ansietat, insomni, irritabilitat i, en dependències intenses, risc de convulsions.
• Opiacis: dolors musculars, suor, diarrea, badalls i inquietud. És un quadre molt desagradable que convé tractar amb suport mèdic.
• Cocaïna i altres estimulants: cansament, abatiment, alteracions del son i un desig fort de consumir.

Si hi ha dependència de l’alcohol o de les benzodiazepines, no s’han de deixar de cop sense supervisió mèdica. Un professional ha de valorar com fer-ho de manera segura.

Tothom necessita desintoxicar-se?

No. Hi ha pacients que no ho necessiten, i cada situació s’estudia de manera individual: hi influeixen la substància, la intensitat del consum, l’estat de salut i els intents previs. A la primera atenció gratuïta es valora si cal i en quina modalitat.

Desintoxicació ambulatòria

Es fa sense ingrés. La persona pren a casa seva la medicació que li ha pautat el metge psiquiatre, amb la supervisió d’algú responsable, que sol ser un familiar. A FSC, el psiquiatre del SAP (Servei d’Atenció Psicosocial) que indica la medicació també supervisa el procés.

Sol ser una opció quan la persona està físicament estable, té suport a casa i pot venir a les visites de control.

Desintoxicació hospitalària

Es reserva per als casos més greus: quan cal un nivell de contenció més alt o quan l’estat de salut física aconsella una supervisió mèdica estricta. A FSC, aquests ingressos es fan en hospitals públics o clíniques privades amb què la fundació té concert, i sempre sota la coordinació del seu equip.

Quant dura una desintoxicació

Com a referència, la desintoxicació dura aproximadament entre dues i quatre setmanes. El temps exacte depèn de la substància, del grau de dependència i de com respon cada persona. Els primers dies solen ser els més difícils; després els símptomes físics van cedint, tot i que el desig de consumir es pot mantenir força més temps.

Què ve després de la desintoxicació

Acabar la desintoxicació no vol dir haver superat l’addicció. Sense un tractament posterior, el risc de tornar a consumir és alt. Per això el més habitual és continuar amb:

• Un tractament ambulatori, amb psicoteràpia individual i de grup, controls i seguiment mèdic.
• Un ingrés en un centre terapèutic residencial, quan la situació ho requereix. Els pots conèixer a centres de tractament.

Un avís important: després d’un període sense consumir, el cos tolera menys la substància. Tornar a prendre les quantitats d’abans pot provocar una sobredosi, sobretot amb opiacis o barrejant substàncies depressores com l’alcohol i els tranquil·litzants. Si vols entendre el procés complet, llegeix com es tracta una addicció.

Quan cal demanar ajuda

• Has intentat deixar-ho i el malestar et fa tornar a consumir.
• Notes tremolors, suor, ansietat intensa o insomni quan passes hores sense consumir.
• Beus alcohol o prens tranquil·litzants cada dia i ho vols deixar: no ho facis de cop pel teu compte.

Per demanar orientació, truca al 93 424 04 00; la trucada és gratuïta. Si apareixen convulsions, confusió, al·lucinacions o dolor al pit, truca al 112.

Preguntes freqüents

Quant dura una desintoxicació?

Aproximadament entre dues i quatre setmanes, segons la substància, el grau de dependència i la resposta de cada persona. És només la primera fase: després convé seguir un tractament de deshabituació.

Es pot fer la desintoxicació a casa?

Sí, en alguns casos. En la desintoxicació ambulatòria la persona pren al seu domicili la medicació pautada, supervisada per un familiar o una altra persona responsable i amb seguiment del psiquiatre. Si el cas és greu, es recomana l’ingrés hospitalari.

Puc deixar l’alcohol o els tranquil·litzants de cop?

Si hi ha dependència, no sense supervisió mèdica. L’abstinència d’alcohol o de benzodiazepines pot causar complicacions greus, com ara convulsions. Un professional ha de valorar com fer-ho amb seguretat.

La desintoxicació cura l’addicció?

No. Elimina la dependència física, però no treballa les causes, els hàbits ni el desig de consumir. Per a això cal un tractament posterior, ambulatori o residencial.

Cal desintoxicar-se sempre abans de començar un tractament?

No. Es valora cada cas, i hi ha persones que poden començar directament un tractament sense passar per aquesta fase.