Programa per a adolescents i joves

Les addiccions en joves no sempre comencen amb una substància «dura» ni amb un consum diari. Moltes vegades el problema treu el cap en forma de canvis d’humor, baixada de notes o noves amistats, i la família no sap si és una etapa o alguna cosa més seriosa. Aquesta guia explica quins senyals cal observar, com parlar amb el teu fill o filla i en què consisteix un tractament pensat per a adolescents i joves.

Adolescents i drogues: per què aquesta etapa és més delicada

El cervell continua madurant fins ben entrada la vintena, sobretot les àrees que regulen els impulsos i la presa de decisions. Per això, començar a consumir a edats primerenques augmenta el risc de desenvolupar problemes amb les drogues i que aquestes interfereixin en els estudis, les relacions i la salut mental. L’alcohol i el cànnabis solen ser les primeres substàncies amb què s’entra en contacte.

Els professionals que treballen en drogodependències observen, a més, nous patrons de consum amb un inici més precoç, que demanen un abordatge propi: no s’aborda igual un noi de 15 anys que un adult amb anys de consum a l’esquena.

Addiccions en joves: senyals d’alerta

Cap senyal per si sol no demostra que hi hagi consum, però convé parar atenció si se n’acumulen diversos:

• Baixada sobtada del rendiment escolar o faltes a classe.
• Canvis d’humor marcats, irritabilitat o aïllament.
• Canvi sobtat d’amistats o d’aficions.
• Necessitat de diners sense explicació o desaparició d’objectes a casa.
• Alteracions del son o de la gana.
• Conductes de risc: agressivitat, conducció temerària, problemes amb la llei o relacions sexuals sense protecció.

Per aprofundir-hi, consulta com es detecta una addicció.

Com parlar de drogues amb el teu fill

La conversa funciona millor si es planteja com un diàleg i no com un interrogatori. Algunes pautes:

• Tria el moment. Millor amb calma, no enmig d’una discussió ni quan acaba d’arribar sota els efectes d’alguna cosa.
• Pregunta i escolta. Interessa’t pel que pensa i pel que veu al seu voltant abans de donar la teva opinió.
• Informa sense exagerar. Els missatges alarmistes perden credibilitat; la informació clara sobre efectes i riscos, no.
• Expressa preocupació, no només retret. «Em preocupa com estàs» obre més portes que «Ja ho sabia, jo».
• Posa límits clars i coherents, acordats entre els adults de casa.
• Revisa el teu propi exemple amb l’alcohol, el tabac o els medicaments.

Si la conversa s’encalla o el consum continua, demanar orientació professional no és exagerar: és una manera de tenir-ne cura. I pots consultar encara que el teu fill no vulgui venir.

Com funciona un programa per a adolescents i joves

El programa de FSC atén adolescents i joves d’entre 14 i 25 anys i les seves famílies. Busca que el consum es redueixi o s’aturi i, alhora, prevenir o detectar altres conductes de risc, com l’agressivitat, el fracàs escolar, la conducció temerària, els problemes amb l’alimentació, la delinqüència o les relacions afectives i sexuals de risc.

Per a l’adolescent o jove

• Psicoteràpia individual: un espai de confiança per valorar si es tracta d’ús, abús o addicció, ajudar-lo a prendre consciència del que consumeix i d’altres comportaments arriscats, i motivar-lo per canviar.
• Avaluació psiquiàtrica a càrrec d’un metge psiquiatre especialitzat en adolescents i joves, per establir un diagnòstic si escau.
• Grup «Parlem de consum»: un espai terapèutic en grup per pensar de manera crítica sobre les drogues i el seu ús.
• Grup «Parlem de canvis»: per a joves amb un mínim de motivació per mantenir l’abstinència. S’hi comparteixen experiències i estratègies per dur a terme els canvis necessaris.
• Acompanyament terapèutic: un tutor és amb el jove en el seu dia a dia, en el seu propi entorn, per ajudar-lo a complir els objectius terapèutics o de reinserció pactats.

Per a la família

Les famílies poden rebre atenció tant si el jove va al tractament com si no. Es valora la situació de consum i s’ofereixen assessorament i pautes adaptades a cada cas.

• Teràpia familiar: sessions per informar-se sobre les drogues, els seus efectes i el que suposen a curt, a mitjà i a llarg termini; aprendre a detectar el consum i altres conductes de risc, i treballar estratègies com els límits, la comunicació, les habilitats socials en família, la comprensió i l’empatia o l’estil educatiu.
• Grup de famílies: un cicle de 6 sessions estructurades, de periodicitat quinzenal, amb contingut teòric, per entendre la drogodependència, adquirir eines que afavoreixin el canvi i intercanviar experiències amb altres famílies.

Si busques suport com a família més enllà d’aquesta etapa, consulta també el programa d’atenció familiar.

Quan cal demanar ajuda

Consulta un professional si el consum es repeteix, si notes que afecta els estudis o la convivència, si barreja substàncies o condueix sota els seus efectes, o si a casa ja no sabeu com actuar. Demana la primera atenció gratuïta trucant al 93 424 04 00; la trucada és gratuïta. Si hi ha una intoxicació o una urgència, truca al 112.

Preguntes freqüents

Quines edats atén el programa per a adolescents?

Atén nois i noies d’entre 14 i 25 anys, i també les seves famílies.

Puc demanar ajuda si el meu fill no hi vol anar?

Sí. La família pot ser atesa encara que el jove no vagi al tractament. Es valora la situació i es donen pautes concretes per actuar a casa.

Com sé si el meu fill consumeix drogues?

No hi ha un senyal únic. Els canvis sobtats de rendiment, humor, amistats, son o despeses, sobretot si coincideixen, mereixen una conversa tranquil·la i, si persisteixen, una consulta professional.

Què faig si trobo drogues a la seva habitació?

Mantén la calma i busca un moment tranquil per parlar, sense interrogatoris. Escolta la seva versió, expressa la teva preocupació i acordeu límits. Si no saps com abordar-ho, una consulta d’orientació et pot ajudar.

Provar una droga vol dir tenir una addicció?

No necessàriament. Hi ha diferència entre ús, abús i addicció, i un professional pot valorar en quin punt és. Tot i així, en l’adolescència qualsevol consum implica riscos i mereix atenció.