Pisos terapèutics urbans

Un pis terapèutic és un habitatge compartit i supervisat per professionals on viuen persones que ja han fet bona part del tractament d’una addicció i es preparen per recuperar una vida autònoma. És un pas intermedi entre el centre de tractament i la vida independent: hi ha més llibertat que en una comunitat terapèutica, però també acompanyament i unes normes que donen seguretat.

Què és un pis terapèutic

També se’n diu pis de reinserció o residència urbana. A diferència d’una comunitat terapèutica, que sol estar en un entorn apartat i segueix un horari molt pautat, el pis és a la ciutat i funciona en règim obert: les persones que hi viuen surten a treballar, a formar-se, a fer gestions o a veure la família, i tornen a casa com qualsevol veí.

La convivència forma part del tractament. Compartir tasques, pactar normes, resoldre friccions i donar-se suport en els moments difícils entrena habilitats que el consum havia deixat de banda.

Per a qui són els pisos terapèutics?

Solen estar indicats per a persones que:

• Han acabat un tractament residencial i necessiten una transició abans de viure pel seu compte.
• Fa un temps que no consumeixen, però el seu entorn anterior és de risc o no tenen una llar estable on tornar.
• Necessiten reconstruir amb suport la seva situació laboral, econòmica o familiar.
• Volen consolidar el que han après en un context real, amb supervisió professional a prop.

Com és la convivència en un pis terapèutic

Cada recurs té les seves normes, però en general la vida al pis combina autonomia i compromís:

• Mantenir l’abstinència i respectar els acords de convivència.
• Repartir les tasques de la casa i organitzar les compres, els àpats i els horaris.
• Tenir objectius personals, com ara buscar feina, reprendre els estudis o recuperar la relació amb la família, i revisar-los amb l’equip.
• Participar en les sessions de grup i individuals que preveu el programa.

Reinserció social: el pas a l’autonomia

La reinserció social no és un moment concret, sinó un procés: recuperar una feina o una font d’ingressos, administrar els diners, refer vincles, trobar un lleure sense consum i, més endavant, un habitatge propi. El pis terapèutic permet fer aquests passos de manera gradual, amb una xarxa de suport que ajuda a corregir el rumb si alguna cosa es torça.

La sortida del pis també es prepara. Quan la persona ha guanyat estabilitat, es valora amb l’equip com i quan fer el pas a una vida independent i quin seguiment cal mantenir després, per exemple amb un tractament ambulatori.

Els pisos terapèutics urbans de FSC a Barcelona

La Fundació Salut i Comunitat té dues residències urbanes a Barcelona per a les persones que han rebut l’alta als seus centres terapèutics. La primera va obrir el 1998 i la segona l’octubre del 2007, per respondre a una demanda que no parava de créixer. Com que són en plena ciutat, permeten aprofitar-ne tots els recursos, tant assistencials com de relació.

Requisit d’ingrés: haver completat un tractament en comunitat terapèutica i haver obtingut l’alta terapèutica, o arribar derivat d’un altre centre amb almenys 4-6 mesos d’abstinència.

Què ofereixen les residències:

• Objectius programats i revisats amb flexibilitat, segons les necessitats i el ritme de cada persona.
• Acompanyament professional directe en el camí cap a l’autonomia i la participació social.
• Assessorament individual en l’àmbit psicològic i en l’educatiu.
• Dinàmiques de grup sobre habilitats socials, prevenció de recaigudes, inserció laboral i temps lliure.
• Suport a les famílies per telèfon, en sessions programades i en grups de familiars cada dos mesos. Si ets familiar, també pots comptar amb el programa d’atenció familiar.

L’objectiu és que cada persona recuperi el seu lloc en la vida social, laboral i econòmica, i que reorganitzi també la seva situació personal i familiar. Pots veure la resta de recursos residencials i de dia a centres de tractament.

Quan cal demanar ajuda

Si estàs acabant un tractament i et preocupa el moment de sortir, o si ets familiar i no saps com acompanyar aquesta etapa, convé parlar-ne amb antelació. La sortida d’un centre és un moment delicat, i planificar-la ajuda a prevenir recaigudes. Si encara no has començat cap tractament, coneix primer com es tracta una addicció.

A la Primera atenció gratuïta de Barcelona t’orientem sobre els recursos de FSC que s’adapten a tu. Truca al 93 424 04 00.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre un pis terapèutic i una comunitat terapèutica?

La comunitat terapèutica és un recurs residencial més intensiu, amb un programa diari molt estructurat i, sovint, lluny de l’entorn habitual. El pis terapèutic és a la ciutat, funciona en règim obert i se centra en l’autonomia i la reinserció, normalment després d’aquest tractament.

Quins requisits cal complir per entrar en un pis terapèutic de FSC?

Haver completat un tractament en comunitat terapèutica i haver obtingut l’alta terapèutica, o arribar derivat d’un altre centre amb almenys 4-6 mesos d’abstinència.

Es pot treballar mentre es viu al pis?

Sí. Funciona en règim obert i està pensat precisament per afavorir el retorn a la feina i la integració en la vida social i econòmica; el programa inclou treball en grup sobre inserció laboral. Els detalls de cada cas s’acorden amb l’equip.

Quant de temps es viu en un pis terapèutic?

No hi ha un termini únic. Els objectius es programen i es revisen de manera flexible, segons les necessitats i el ritme de cada persona.

Hi participa la família?

Sí. El programa inclou atenció a les famílies per telèfon, en sessions programades i en grups de familiars que es reuneixen cada dos mesos.