Addicció als psicofàrmacs

L’addicció als psicofàrmacs és la dependència de medicaments que actuen sobre el cervell, sobretot els tranquil·litzants i les pastilles per dormir, com les benzodiazepines. Sovint comença amb una recepta per a l’ansietat o l’insomni i, amb el temps, la persona necessita prendre-les per sentir-se bé o no les pot deixar sense passar-ho malament. No és un fracàs personal: és un efecte conegut d’aquests fàrmacs quan s’utilitzen durant molt de temps, i té tractament.

Addicció als psicofàrmacs: quins medicaments la poden crear

Els psicofàrmacs són medicaments útils i necessaris per tractar molts problemes de salut mental. El risc de dependència no és igual en tots els grups:

Ansiolítics i hipnòtics (hipnosedants)

Es recepten per calmar l’ansietat o ajudar a dormir. Les benzodiazepines són les més conegudes, i hi ha altres hipnòtics amb un funcionament semblant. Tenen un efecte ràpid i potent sobre el sistema nerviós, i són els psicofàrmacs amb més capacitat de generar tolerància i dependència.

Antidepressius

S’utilitzen en la depressió, en alguns trastorns d’ansietat i de la conducta alimentària, i de vegades en l’insomni. No produeixen addicció en sentit estricte, però retirar-los de manera brusca pot causar molèsties, per la qual cosa també se suspenen de manera gradual i amb indicació mèdica.

Antipsicòtics

També anomenats neurolèptics, s’empren principalment per tractar la psicosi. No se solen associar a un consum addictiu, però qualsevol canvi en la pauta l’ha de decidir el metge.

Addicció a les benzodiazepines: com comença

Les benzodiazepines alleugen l’ansietat i l’insomni en poc temps, i per això es recepten molt. L’Organització Mundial de la Salut adverteix que s’han d’utilitzar durant períodes curts, d’unes poques setmanes, i que no són la millor opció per a l’estrès agut o l’insomni que apareixen després d’un fet traumàtic. Passat aquest temps, el cos s’hi acostuma: l’efecte disminueix, la persona sent que en necessita més o que no pot estar-se’n, i quan intenta reduir-les tornen l’ansietat i l’insomni, de vegades amb més força que abans.

Aquest cercle fa que moltes persones continuïn prenent-les durant anys sense plantejar-se que hi ha un problema, sobretot quan la pastilla forma part de la rutina diària i està receptada.

Senyals de dependència de psicofàrmacs

• En prens més quantitat o amb més freqüència del que et va indicar el metge.
• Sents que sense la pastilla no pots dormir, sortir de casa o afrontar el dia.
• Notes nervis, tremolors o insomni quan s’endarrereix una presa.
• Vas a diversos metges o farmàcies per aconseguir més receptes, o te les faciliten altres persones.
• Les barreges amb alcohol per potenciar-ne l’efecte.
• Tens somnolència durant el dia, oblits freqüents o maldestresa en moure’t.
• Et preocupa la idea de quedar-te’n sense o et costa parlar-ne amb el teu metge.

Riscos del consum prolongat

• Memòria i atenció: dificultats per concentrar-se i recordar.
• Caigudes i fractures: el risc augmenta en les persones grans per la somnolència i la pèrdua d’equilibri.
• Accidents: conduir o fer anar maquinària es torna més perillós.
• Estat d’ànim: apatia, embotiment emocional i, de vegades, més ansietat entre preses.
• Barreges perilloses: combinar-les amb alcohol o opiacis pot deprimir la respiració i posar en risc la vida. Si algú està molt somnolent, respira amb dificultat o no respon, truca al 112.

Com deixar les benzodiazepines de manera segura

El més important: no les deixis de cop sense supervisió mèdica. Si fa temps que les prens, la retirada brusca pot provocar una síndrome d’abstinència amb ansietat intensa, insomni, tremolors, irritabilitat, sensibilitat a la llum i al soroll i, en els casos més greus, convulsions.

La manera segura de deixar-les és una reducció progressiva, planificada i adaptada a cada persona, que només pot pautar un professional sanitari. Algunes claus per a aquest procés:

1. Parla amb el teu metge i digues-li amb claredat que les vols deixar. Porta una llista de tot el que prens, inclòs l’alcohol.
2. Accepta un ritme lent. Reduir-les a poc a poc és més suportable i disminueix el risc de símptomes forts.
3. Treballa el que hi havia al darrere. La psicoteràpia ajuda a gestionar l’ansietat i a recuperar el son sense fàrmacs, amb tècniques de relaxació, hàbits de son i gestió de les preocupacions.
4. Prepara’t per als dies difícils. És normal sentir una mica de malestar; comentar-ho amb l’equip permet ajustar el pla.
5. Busca suport especialitzat si en prens dosis altes, les barreges amb altres substàncies o ja has intentat deixar-les sense èxit. En aquests casos pot caldre una desintoxicació supervisada.

Psicofàrmacs i dones

Les enquestes oficials sobre consum de drogues a Espanya han mostrat que les dones prenen hipnosedants aproximadament el doble que els homes, i que la diferència creix amb l’edat. Tanmateix, les dones, especialment les de mitjana edat, demanen ajuda amb menys freqüència, sovint per culpa o per por del judici dels altres. Per això tenim el programa Dona i Addiccions, amb grups terapèutics només per a dones.

Quan cal demanar ajuda

Consulta un professional si fa mesos que prens ansiolítics o pastilles per dormir i no aconsegueixes reduir-los, si en prens més del que t’han prescrit, si els combines amb alcohol o altres drogues o si et reconeixes en diversos dels senyals anteriors. També si ets familiar i et preocupa el consum d’algú proper.

A la Fundació Salut i Comunitat t’oferim una primera atenció gratuïta a Barcelona per valorar la teva situació i plantejar els passos que cal seguir. Pots trucar al 93 424 04 00.

Preguntes freqüents

Les benzodiazepines creen addicció encara que me les hagi receptat el metge?

Sí, poden crear-ne, sobretot si es prenen durant molt de temps. Que estiguin receptades no elimina el risc de tolerància i dependència, per això es recomana revisar periòdicament amb el metge si continuen sent necessàries.

Puc deixar les benzodiazepines de cop?

No és recomanable si fa setmanes o mesos que les prens. La retirada brusca pot causar una síndrome d’abstinència intensa i fins i tot convulsions, per la qual cosa la reducció ha de ser gradual i amb supervisió mèdica.

Quant es triga a deixar les benzodiazepines?

Depèn del temps que s’hagin pres, de la dosi i de cada persona. Pot dur setmanes o mesos, i l’important no és la velocitat sinó que el procés sigui segur i suportable.

Els antidepressius creen addicció?

No generen addicció en el mateix sentit que els hipnosedants, però suspendre’ls bruscament pot provocar símptomes molestos. Qualsevol canvi s’ha de fer de manera pautada amb el metge.

És perillós barrejar ansiolítics i alcohol?

Sí. Tots dos deprimeixen el sistema nerviós i junts augmenten la somnolència, el risc d’accidents i, en dosis altes, poden afectar la respiració. Si algú no respon o respira amb dificultat, truca al 112.