Hi ha molts tipus de drogues, però la classificació més útil és la que té en compte el seu efecte sobre el sistema nerviós central: les que el frenen (depressores), les que l’acceleren (estimulants) i les que alteren la percepció (pertorbadores). S’hi afegeixen les addiccions sense substància, com el joc. Aquí tens un mapa general i, més avall, una guia específica per a cada addicció.
Tipus de drogues i els seus efectes
Una droga és qualsevol substància que, en entrar a l’organisme, canvia el funcionament del cervell i pot generar dependència. Que sigui legal o que es dispensi a la farmàcia no la fa inofensiva: l’alcohol i alguns medicaments són entre les substàncies que causen més problemes.
Drogues depressores
Redueixen l’activitat del sistema nerviós. Al principi relaxen i desinhibeixen; en més quantitat provoquen somnolència, maldestresa i, en els casos greus, una respiració perillosament lenta, sobretot si es combinen entre si. En aquest grup hi ha l’alcohol, els opiacis (heroïna, morfina i opioides com el fentanil) i els psicofàrmacs sedants, com les benzodiazepines. Si hi ha dependència de l’alcohol o de les benzodiazepines, no s’han de deixar de cop sense supervisió mèdica.
Drogues estimulants
Acceleren el sistema nerviós: augmenten l’energia, l’eufòria i la sensació de seguretat, i treuen la son i la gana. Després sol arribar la baixada, amb cansament, irritabilitat o tristesa. Aquí s’inclouen la cocaïna, les amfetamines i la metamfetamina, a més de la nicotina. Entre els seus riscos destaquen els problemes cardiovasculars, l’ansietat i les alteracions del son.
Drogues pertorbadores
Modifiquen la percepció, el pensament i les emocions. Formen part d’aquest grup l’LSD, els bolets al·lucinògens o la ketamina, i en moltes classificacions també el cànnabis, que alhora té efectes sedants. Poden causar ansietat intensa, confusió o episodis psicòtics, especialment en persones vulnerables.
Drogues de síntesi
Es fabriquen al laboratori, com l’MDMA (èxtasi) o les anomenades noves substàncies psicoactives. Moltes barregen efectes estimulants i pertorbadors, i és difícil saber què contenen realment, cosa que hi afegeix risc. Ho expliquem a drogues de disseny.
Altres maneres de classificar-les
- Per la seva situació legal: legals (alcohol, tabac, medicaments amb recepta) i il·legals.
- Pel seu origen: naturals, semisintètiques (com l’heroïna, que s’obté a partir de la morfina) i sintètiques.
- Pel patró d’ús: experimental, ocasional, habitual o dependent. El risc no depèn només de la substància, sinó també de com, quant i en quin context es consumeix.
Tipus d’addiccions
Quan es parla de tipus d’addiccions, o de tipus de drogoaddicció en llenguatge col·loquial, es distingeixen dos grans grups:
- Addiccions a substàncies: alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs, opiacis i drogues de síntesi. Cadascuna té efectes i riscos propis, però totes comparteixen la pèrdua de control i el desig intens de consumir.
- Addiccions comportamentals o sense substància: joc amb apostes (presencial o en línia), videojocs, ús problemàtic d’internet i de les xarxes socials, compres o sexe. El que enganxa és la conducta, amb un mecanisme cerebral semblant. Les desenvolupem a addiccions comportamentals.
Policonsum i patologia dual
És habitual combinar diverses substàncies, per exemple alcohol i cocaïna, o fer-ne servir una per contrarestar l’efecte d’una altra. Les barreges multipliquen els riscos i compliquen el tractament. També és freqüent que l’addicció convisqui amb ansietat, depressió o un altre trastorn mental: és la patologia dual, que necessita un abordatge conjunt.
Per què unes drogues enganxen més que d’altres?
Hi influeixen la rapidesa amb què la substància arriba al cervell, la intensitat i la durada de l’efecte, la via de consum (fumada o injectada actua abans), la freqüència i l’edat d’inici. També hi compten l’estat emocional, la història personal i l’entorn. Per això dues persones poden consumir el mateix amb conseqüències molt diferents. Si vols entendre el procés des del principi, llegeix què és una addicció.
Quan demanar ajuda
Si una substància o una conducta comença a ocupar massa espai, si has intentat deixar-la sense èxit o si et preocupa algú proper, val la pena consultar. No cal saber quin tipus d’addicció és: això es valora en la primera entrevista. A la Fundació Salut i Comunitat oferim primera atenció gratuïta a Barcelona; pots trucar al 93 424 04 00. Davant d’una intoxicació o una urgència, truca al 112.
Preguntes freqüents
Quins són els tres tipus de drogues segons els seus efectes?
Depressores, estimulants i pertorbadores. Algunes substàncies, com el cànnabis o l’MDMA, combinen efectes de més d’un grup.
Les drogues legals són menys perilloses?
No necessàriament. L’alcohol, el tabac i alguns medicaments poden crear una dependència intensa i causar danys greus. Que una substància sigui legal només indica com està regulada, no que sigui segura.
Quins tipus d’addiccions sense substància hi ha?
Les més habituals són les apostes i el joc, els videojocs, internet i les xarxes socials, les compres i el sexe. Es tracten amb enfocaments semblants als de les addiccions a substàncies.
És més perillós barrejar drogues?
Sí. Combinar diverses depressores, com alcohol, opiacis i benzodiazepines, eleva molt el risc d’intoxicació greu. Barrejar estimulants amb alcohol també sobrecarrega el cor.
