Com es tracta una addicció

Saber com deixar una addicció comença per entendre que no és una qüestió de força de voluntat, sinó un problema de salut que es pot tractar. El tractament combina atenció mèdica, que de vegades inclou medicació, i atenció psicològica, i s’adapta a la substància o conducta, al temps de consum i a la situació de cada persona. Amb un bon acompanyament, moltes persones recuperen el control de la seva vida.

Com deixar una addicció: per on començar

El primer pas sol ser el més difícil: reconèixer que el consum s’ha convertit en un problema. Després, aquestes pautes ajuden a posar-s’hi:

1. Busca una valoració professional. Un equip especialitzat revisarà el teu historial de consum, la teva salut física i mental i el teu entorn per proposar-te el tractament més adequat.
2. No ho deixis de cop si hi ha dependència física. Amb l’alcohol o amb tranquil·litzants com les benzodiazepines, parar bruscament sense supervisió mèdica pot ser perillós.
3. Defineix un objectiu realista. El més habitual és buscar l’abstinència, però el pla s’ajusta a cada cas i es revisa amb el temps.
4. Recolza’t en algú. Comptar amb la família, les amistats o un grup terapèutic redueix l’aïllament i les recaigudes.
5. Canvia l’entorn. Allunyar-te dels llocs, les persones i les rutines lligats al consum facilita molt els primers mesos.

En què consisteix el tractament d’addiccions

Atenció mèdica i farmacològica

No totes les persones necessiten medicació, però en molts casos és de gran ajuda. Durant la retirada de la substància permet que el cos s’adapti amb menys malestar i amb seguretat. Més endavant pot servir per reduir el desig intens de consumir (craving), equilibrar l’humor i abordar altres trastorns mentals que acompanyin l’addicció, el que es coneix com a patologia dual. És especialment recomanable quan el consum ha estat llarg i intens.

Tractament psicològic

És el nucli del procés. La teràpia ajuda a respondre una pregunta clau: per a què consumia? Moltes vegades la substància servia per calmar l’ansietat, evadir problemes o sentir-se capaç en l’àmbit social. Entendre aquesta funció permet aprendre altres maneres d’afrontar les mateixes situacions. Pot ser individual, en grup o amb la família, i l’ideal és combinar diversos formats.

Ambulatori o residencial

En el tractament ambulatori la persona continua a casa seva i va a sessions periòdiques, compatibles amb la feina o els estudis. El tractament residencial, amb ingrés en una comunitat terapèutica, es reserva per a situacions en què l’entorn dificulta molt l’abstinència o la dependència és greu. L’elecció es fa després de la valoració inicial.

Fases del tractament d’una addicció

Cada procés és diferent, però la majoria de tractaments recorren aquestes etapes:

1. Desintoxicació

El seu objectiu és que l’organisme deixi de dependre de la substància de manera segura. No sempre és necessària: ho decideix un metge segons el que es consumeix, la quantitat i l’estat de salut. Es pot fer a casa, amb seguiment mèdic i un familiar de referència, o amb ingrés hospitalari si cal més control. En aquesta etapa el pes recau en l’atenció mèdica. Més informació sobre la desintoxicació.

2. Deshabituació

És l’etapa central del treball psicològic. Aquí es reconeix la dependència, s’aprèn com funciona l’addicció i es detecten les situacions, les emocions i els hàbits que empenyen a consumir. S’entrenen habilitats concretes: resoldre problemes, regular l’ansietat, frenar els impulsos i anticipar els moments de risc. En aquesta fase se solen acordar mesures de protecció temporals, com ara que una altra persona gestioni els diners o fer controls analítics.

3. Rehabilitació

El que s’ha après es posa a prova en la vida diària. Es reparen relacions, es recuperen rutines i responsabilitats i, a poc a poc, es retiren les mesures de control per comprovar que la persona manté l’abstinència amb més autonomia.

4. Reinserció

L’últim tram se centra a tornar a participar plenament en la feina, la formació, la família i la vida social. Es comprova que les estratègies s’han consolidat i es deixa preparat un pla per si apareixen dificultats més endavant.

Síndrome d’abstinència: què és i com es gestiona

La síndrome d’abstinència és el conjunt de símptomes físics i psicològics que apareixen quan es redueix o s’interromp una substància de la qual el cos depèn. Varia molt segons la droga: pot anar des d’irritabilitat, insomni i ansietat fins a tremolors, suor, vòmits o, en casos greus, convulsions.

Amb l’alcohol i les benzodiazepines l’abstinència pot ser perillosa, per la qual cosa la retirada s’ha de fer sempre sota supervisió mèdica. Amb altres substàncies el risc físic és menor, però el malestar és una de les principals causes de tornar a consumir. Davant de convulsions, confusió intensa o pèrdua de consciència, truca al 112.

Com superar una addicció i prevenir una recaiguda

Superar una addicció és un procés llarg i no lineal. Una recaiguda, és a dir, tornar al patró de consum anterior després d’un temps d’abstinència, és freqüent i no vol dir que tot estigui perdut. Convé distingir-la d’un consum puntual, que, ben gestionat, pot ser una oportunitat d’aprenentatge.

Senyals d’alerta

• Tornar a freqüentar llocs o persones relacionats amb el consum.
• Pensar que «per una vegada no passa res» o idealitzar els temps de consum.
• Abandonar les sessions, la medicació o les rutines d’autocura.
• Acumular estrès, cansament, aïllament o malestar emocional sense parlar-ne.

Estratègies que ajuden

• Tenir un pla escrit per als moments de risc: a qui trucar i què fer.
• Mantenir horaris, descans, alimentació i activitat física regulars.
• Construir una xarxa de suport i activitats que donin sentit al dia.
• Mantenir el contacte amb l’equip terapèutic, fins i tot quan tot va bé.

Quan cal demanar ajuda

Demana ajuda si has intentat deixar-ho pel teu compte sense aconseguir-ho, si notes malestar físic quan redueixes el consum, si l’addicció està perjudicant la teva salut, la teva feina o les teves relacions, o si conviu amb ansietat, depressió o un altre problema de salut mental. Les famílies també poden consultar encara que la persona afectada encara no es vulgui tractar.

A la Fundació Salut i Comunitat pots començar amb una primera atenció gratuïta a Barcelona, on valorarem el teu cas i t’orientarem sobre el tractament més adequat. Truca’ns al 93 424 04 00.

Preguntes freqüents

Es pot deixar una addicció sense ajuda?

Algunes persones ho aconsegueixen, però quan hi ha dependència física o diversos intents fallits, el suport professional augmenta molt les possibilitats i evita riscos. Amb l’alcohol o les benzodiazepines, a més, deixar-ho sense supervisió mèdica pot ser perillós.

Sempre cal una desintoxicació?

No. Depèn de la substància, de la quantitat consumida i de l’estat de salut. És un metge qui valora si és necessària i si es pot fer a casa o requereix ingrés.

Quant dura el tractament d’una addicció?

No hi ha una durada única. La fase inicial pot ser breu, però el treball psicològic i el seguiment per prevenir recaigudes se solen allargar en el temps, i s’ajusten a l’evolució de cada persona.

Una recaiguda vol dir que el tractament ha fallat?

No. Les recaigudes formen part del procés de moltes persones. L’important és detectar-la aviat, reprendre el contacte amb l’equip i analitzar què la va desencadenar per reforçar el pla.

Què pot fer la família si la persona no es vol tractar?

La família pot demanar orientació pel seu compte per aprendre a comunicar-se millor, posar límits i cuidar-se. Això sovint facilita que la persona acabi acceptant ajuda. Pots conèixer el nostre programa d’atenció familiar.