Patologia dual

Es parla de patologia dual quan una mateixa persona té alhora una addicció (a una substància o a una conducta com el joc) i un altre trastorn mental, com una depressió, un trastorn d’ansietat, un trastorn bipolar o un trastorn de la personalitat. Els dos problemes s’alimenten i s’agreugen mútuament, i per això cal tractar-los alhora i de manera coordinada.

Què és la patologia dual

No són dos problemes independents que coincideixen per casualitat. En la patologia dual, l’addicció i el trastorn mental s’entrellacen: el consum canvia l’evolució del trastorn i el trastorn condiciona el consum. Un exemple freqüent: algú amb ansietat comença a beure per calmar-se; l’alcohol alleuja durant unes hores, però amb el temps augmenta l’ansietat de base i genera dependència, i la persona beu més per compensar-ho.

És una situació habitual entre les persones que demanen ajuda per una addicció, i també entre les persones ateses en salut mental. Detectar-la aviat canvia molt el pronòstic, perquè evita tractaments que només miren una part del problema.

Trastorns que s’associen més sovint a les addiccions

• Trastorns d’ansietat: ansietat generalitzada, crisis de pànic o fòbia social, i també el trastorn obsessiu compulsiu.
• Trastorns de l’estat d’ànim: depressió i trastorn bipolar.
• Trastorns psicòtics: com l’esquizofrènia.
• Trastorns de la personalitat: especialment el trastorn límit i l’antisocial.
• TDAH: el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, també en persones adultes.
• Trastorn per estrès posttraumàtic: després d’experiències com violència, abusos o accidents greus.

Qualsevol addicció pot formar part d’una patologia dual: alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs, opiacis o addiccions sense substància.

Què apareix primer, l’addicció o el trastorn mental?

Pot passar en qualsevol ordre:

• Primer el trastorn mental: la persona comença a consumir per alleujar la tristesa, l’angoixa, l’insomni o altres símptomes. És el que sovint es descriu com «automedicar-se».
• Primer el consum: l’ús continuat d’una substància desencadena o fa aflorar un trastorn, com passa amb alguns quadres d’ansietat, depressió o psicosi associats al cànnabis o als estimulants.
• Arrels comunes: la predisposició genètica, les experiències traumàtiques, l’estrès mantingut o l’exclusió social poden afavorir els dos problemes alhora.

Conèixer l’ordre ajuda a entendre la història de cada persona, però en tots els casos el tractament s’ha d’ocupar de tots dos trastorns.

Senyals que poden indicar una patologia dual

• Es consumeix per poder «funcionar»: dormir, calmar els nervis, animar-se o concentrar-se.
• El malestar emocional no millora, o empitjora, quan s’intenta deixar el consum.
• Hi ha hagut tractaments de l’addicció o de salut mental per separat sense millores que es mantinguin.
• Hi ha canvis bruscos d’humor, desconfiança extrema, percepcions estranyes o idees de mort.
• Les recaigudes coincideixen amb crisis emocionals.

Si hi ha idees de suïcidi o risc immediat, truca al 112. També pots trucar al 024, la línia d’atenció a la conducta suïcida.

Com es diagnostica

El diagnòstic l’ha de fer un equip amb formació tant en addiccions com en salut mental. No sempre és senzill: els efectes d’una substància, o de la seva abstinència, poden assemblar-se als d’un trastorn mental, i a l’inrevés. Per això l’avaluació sol incloure:

• una entrevista detallada sobre el consum, els símptomes i com han evolucionat;
• la història personal, familiar i mèdica;
• l’observació de com canvien els símptomes quan el consum es redueix o s’interromp;
• si cal, proves complementàries i la informació que aporti la família.

Patologia dual: tractament integrat

L’enfocament recomanat és el tractament integrat: un mateix equip, o equips molt ben coordinats, atén l’addicció i el trastorn mental amb un pla comú. Quan només es tracta una part, la persona sol quedar atrapada entre serveis i les recaigudes esdevenen més probables.

Què sol incloure

• Atenció psiquiàtrica: valoració i, si està indicada, medicació per al trastorn mental, ajustada a la situació de consum.
• Psicoteràpia individual i de grup per comprendre la funció del consum, gestionar les emocions i prevenir les recaigudes.
• Desintoxicació supervisada quan és necessària. L’alcohol i les benzodiazepines no s’han de deixar de cop sense supervisió mèdica.
• Treball amb la família, que necessita informació i suport per acompanyar sense esgotar-se.
• Suport social en habitatge, feina o relacions quan la situació ho requereix.

La intensitat s’adapta a cada moment: es pot fer de manera ambulatòria o, en les etapes més difícils, en un recurs residencial. Pots consultar el nostre tractament ambulatori i el programa d’atenció familiar.

Quan demanar ajuda

Si et reconeixes en el que has llegit, o hi reconeixes algú proper, no esperis que un dels dos problemes es resolgui per atendre l’altre. Com més aviat es valorin junts, més fàcil és trobar un tractament que encaixi. La Fundació Salut i Comunitat té experiència en l’atenció a persones amb addicció i altres trastorns de salut mental, i ofereix primera atenció gratuïta a Barcelona. Truca al 93 424 04 00.

Preguntes freqüents

Què és la patologia dual en poques paraules?

És la presència simultània d’una addicció i d’un altre trastorn mental en la mateixa persona. Tots dos s’influeixen mútuament i per això es tracten alhora.

La patologia dual té tractament?

Sí. El tractament integrat, que combina atenció psiquiàtrica, psicoteràpia i suport familiar i social, permet a moltes persones estabilitzar-se i millorar la seva qualitat de vida. Sol ser un procés a mitjà i llarg termini.

Qui tracta la patologia dual, el psiquiatre o el psicòleg?

Tots dos, dins d’un equip coordinat amb experiència en addiccions. El psiquiatre valora i ajusta la medicació quan cal, i el psicòleg treballa la teràpia i la prevenció de recaigudes, sovint amb el suport del treball social.

El cànnabis pot provocar un trastorn mental?

En persones vulnerables, el cànnabis pot desencadenar episodis psicòtics i empitjorar l’ansietat o la depressió. El risc és més gran quan el consum comença a l’adolescència i és freqüent.

Què pot fer la família d’una persona amb patologia dual?

Informar-se sobre els dos trastorns, evitar culpabilitzar i no carregar sola amb la situació. Demanar orientació professional per a la família ajuda a acompanyar millor i també a cuidar-se.