Com detectar una addicció i com actuar

Els senyals d’addicció gairebé mai no apareixen de cop. El més habitual és una suma de canvis en el comportament, l’estat d’ànim, la salut i la manera de relacionar-se que es mantenen en el temps. Cap senyal aïllat no demostra res, però si n’observes diversos alhora, val la pena parlar-ne i buscar orientació professional, encara que la persona encara no reconegui el problema.

Senyals d’addicció que convé no passar per alt

Quan algú perd el control sobre una substància o una conducta, la vida es va reorganitzant al seu voltant. Aquestes són les pistes més comunes:

En el comportament

• Mentides freqüents, excuses o versions que no encaixen.
• Abandonament de les obligacions (feina, estudis, casa) i d’aficions que abans li importaven.
• Canvi d’amistats, sortides sense explicar, més secretisme amb el mòbil o l’habitació.

En el cos i la salut

• Pèrdua o augment de pes sense motiu aparent.
• Pupil·les molt dilatades o molt contretes, ulls envermellits.
• Insomni o, al contrari, somnolència durant el dia.
• Descurança de l’aspecte o de la higiene.

En l’estat d’ànim

• Canvis bruscos d’humor, irritabilitat o reaccions desproporcionades.
• Apatia, tristesa o ansietat que abans no hi eren.

En els diners

• Falten diners a casa o desapareixen objectes.
• Deutes, préstecs o peticions de diners amb excuses poc clares.

Aquests senyals també serveixen per a les addiccions sense substància, com el joc o el mòbil (pots llegir-ne més a addiccions comportamentals). Per entendre per què una persona continua consumint encara que la perjudiqui, consulta què és una addicció.

Com saber si el meu fill consumeix drogues

L’adolescència porta canvis d’humor, més necessitat d’intimitat i noves amistats, i res d’això no és preocupant en si mateix. El que ha de fer saltar l’alarma és la intensitat, la durada i l’acumulació de canvis: notes que baixen de manera brusca, abandonament d’esports o aficions, diners que no quadren, horaris de son molt alterats, olor de tabac o cànnabis, ulls vermells sovint o trobar paper de cargolar, encenedors o restes de substàncies.

Si sospites que el teu fill o la teva filla consumeix:

1. Tria el moment: una estona tranquil·la, mai quan hagi consumit ni enmig d’una discussió.
2. Parla des de la preocupació, no des de l’acusació: descriu fets concrets («he vist que…») i pregunta-li què li passa.
3. Escolta més del que parles. Els sermons i les amenaces solen tancar la conversa.
4. Poseu-vos d’acord els adults en les normes i en les conseqüències, i compliu el que digueu.
5. Demana orientació encara que no estigui clar si hi ha consum. El programa per a adolescents de FSC treballa amb joves i amb les seves famílies.

Com ajudar una persona amb addicció

Quan algú estimat consumeix, és normal oscil·lar entre l’enuig i l’impuls de protegir-lo. Cap dels dos extrems no ajuda. El que funciona més és combinar suport i fermesa: mostrar que t’importa, dir amb claredat què no acceptaràs i animar-lo una vegada i una altra a demanar ajuda professional.

El que sol ajudar:

• Parlar en primera persona («em preocupa», «tinc por») en lloc d’etiquetar.
• Marcar límits concrets i mantenir-los.
• Oferir-te a acompanyar-lo a la primera visita.
• Reconèixer els passos que fa, encara que siguin petits.

El que sol empitjorar les coses:

• El rebuig, els insults o la humiliació.
• Tapar les seves mentides, justificar-lo davant d’altres o pagar-li els deutes.
• Amenaces o ultimàtums que després no es compleixen.

Si no vol rebre ajuda

No pots obligar una persona adulta a tractar-se, però sí que pots canviar com respons tu. Deixar d’esmorteir les conseqüències del seu consum fa que les vegi amb més claredat. I la família pot començar a rebre orientació sense esperar que la persona faci el pas; per això hi ha el programa d’atenció familiar.

Com actuar si la teva parella té una addicció

Conviure amb una addicció desgasta molt. La parella sol acabar fent de vigilant, d’infermera o de terapeuta, i cap d’aquests papers no li correspon. Algunes pautes:

• Expressa com t’afecta, sense discutir quan hagi consumit.
• Protegeix la teva economia: separa els comptes si cal i no cobreixis deutes.
• Si hi ha fills, procura que tinguin rutines estables i una explicació adequada a la seva edat.
• Busca suport per a tu, no només per a la teva parella.

Si hi ha amenaces, violència o et sents en perill, truca al 112. Si ets dona i pateixes violència per part de la teva parella, el 016 ofereix atenció especialitzada.

Codependència: què és i com reconèixer-la

La codependència és un patró de relació en què un familiar o la parella organitza la seva vida al voltant de la persona amb addicció, fins a descuidar les seves pròpies necessitats. No és un diagnòstic mèdic formal, però descriu una cosa molt freqüent a les famílies. Alguns senyals:

• El teu estat d’ànim depèn de si l’altra persona ha consumit o no.
• Et sents responsable de controlar-ne el consum i culpable quan recau.
• Justifiques, amagues o resols els problemes que provoca.
• Has deixat de banda amistats, aficions o la teva pròpia salut.
• Et costa dir que no encara que sàpigues que ho hauries de fer.

Sortir de la codependència no vol dir deixar d’estimar ningú. Vol dir retornar a l’altra persona la responsabilitat sobre el seu consum, recuperar espais propis i aprendre a posar límits. La teràpia individual o els grups de familiars ajuden molt en aquest procés.

Tests orientatius d’autoavaluació

Si ets tu qui es pregunta si el seu consum és un problema, en aquesta pàgina tens dos qüestionaris breus: un test de 7 preguntes que dona una primera orientació sobre una possible addicció i el qüestionari CAGE, molt utilitzat per detectar problemes amb l’alcohol. En el CAGE, 2 o 3 punts indiquen una sospita alta de dependència de l’alcohol i 4 punts la fan gairebé segura. Cap test no substitueix una valoració professional, però et poden ajudar a fer el primer pas.

Quan demanar ajuda

El millor moment és quan comences a preocupar-te, no quan la situació ja és insostenible. Demana orientació si reconeixes diversos dels senyals anteriors, si el consum genera conflictes a casa o si sents que la situació et supera. A FSC pots començar per la primera atenció gratuïta a Barcelona, tant si véns per tu com per un familiar: truca al 93 424 04 00. Davant d’una intoxicació o de qualsevol situació de risc vital, truca al 112.

Preguntes freqüents

Quins són els primers senyals d’una addicció?

Solen ser canvis de comportament: mentides, abandonament d’obligacions o aficions, canvis d’amistats i d’humor, i problemes amb els diners. El que importa és que es mantinguin en el temps i que se’n sumin diversos alhora.

Què faig si sospito que el meu fill consumeix drogues?

Busca un moment tranquil, parla des de la preocupació i amb fets concrets, i escolta. Poseu-vos d’acord els adults sobre normes i conseqüències i demaneu orientació professional encara que no estigueu segurs que hi hagi consum.

Com es pot ajudar un addicte que no vol ajuda?

No el pots obligar, però sí que pots deixar d’encobrir-lo, mantenir límits clars i continuar animant-lo a consultar. Mentrestant, la família pot rebre orientació pel seu compte, cosa que sovint facilita que la persona acabi demanant ajuda.

Com ha d’actuar la parella d’un addicte?

Expressant com l’afecta sense discutir quan hi ha consum, protegint la seva economia, cuidant els fills si n’hi ha i buscant també suport propi. Si hi ha violència o perill, ha de trucar al 112.

Què és la codependència i com se supera?

És un patró en què la vida del familiar o de la parella gira al voltant de la persona amb addicció, amb descurança de les seves pròpies necessitats. Es treballa aprenent a posar límits, retornant la responsabilitat del consum a qui consumeix i recuperant la vida pròpia, sovint amb ajuda terapèutica.