Els tipus de centres de tractament d’addiccions es distingeixen pel temps que hi passa la persona i per la contenció que ofereixen. A alguns s’hi va a consulta, d’altres es freqüenten durant el dia i d’altres impliquen viure-hi una temporada. Conèixer les diferències ajuda a entendre què recomana l’equip professional i per què la recuperació sol combinar diversos recursos.
Tipus de centres de tractament d’addiccions
Servei ambulatori
La persona continua vivint a casa i va a consultes de psicologia, medicina o psiquiatria. Sol ser la porta d’entrada al tractament i també el lloc del seguiment quan s’acaba un ingrés. A FSC correspon al Servei Ambulatori.
Centre de desintoxicació
En el llenguatge comú s’anomena així el recurs on s’interromp el consum amb control mèdic de l’abstinència. Segons la substància i l’estat de salut, es pot fer amb ingrés o de manera ambulatòria. És una fase inicial: després cal deshabituació i seguiment. Ho expliquem a la pàgina de desintoxicació.
Centre de dia
La persona passa bona part de la jornada al centre, amb activitats terapèutiques, educatives i ocupacionals, i dorm a casa seva. Aporta estructura i rutina sense separar-la del seu entorn. A FSC és el Centre de Dia «Crisàlide».
Comunitat terapèutica
És un centre residencial: la persona conviu durant un temps amb altres persones que estan en tractament, lluny dels estímuls de consum i amb un equip professional present. Hi ha estades més curtes i intensives i d’altres de durada mitjana. A FSC són el Centre Terapèutic Intensiu «Riera Major» i el Centre Terapèutic d’Estada Mitjana «Can Coll».
Pis terapèutic
És un habitatge compartit i supervisat per professionals, pensat com a transició entre el tractament i la vida independent. Se sol indicar quan la persona ja ha avançat en la recuperació i necessita practicar l’autonomia amb suport. A FSC són els Pisos Terapèutics Urbans.
Acompanyament a la vida autònoma
No és un centre, sinó un servei de suport per a qui ja manté l’abstinència i s’enfronta als reptes quotidians: tràmits, habitatge, lleure o recerca de feina. A FSC el presta el SAVA.
Diferència entre centre de dia, comunitat terapèutica i pis terapèutic
- On dorm la persona: a casa seva si va a un centre de dia; al centre durant l’estada si és en una comunitat terapèutica; en un habitatge compartit si viu en un pis terapèutic.
- Nivell de contenció: la comunitat terapèutica és el recurs més protegit; el centre de dia ofereix estructura durant la jornada; el pis combina convivència i supervisió amb més llibertat.
- Moment del procés: el centre de dia i la comunitat terapèutica s’utilitzen en fases actives del tractament; el pis terapèutic sol arribar després, com a pas cap a l’autonomia.
Com saber quin centre necessites
L’elecció depèn de la substància, del risc d’abstinència, dels intents anteriors, de la salut física i mental i del suport amb què compta la persona. El recorregut no sempre és lineal: es pot començar en un servei ambulatori, passar per un ingrés i tornar després a un seguiment més lleuger. A com es tracta una addicció tens una visió general del procés.
Si hi ha dependència de l’alcohol o de benzodiazepines, no s’ha de deixar el consum de cop sense supervisió mèdica, sigui quin sigui el recurs triat.
Quan cal demanar ajuda
No cal que sàpigues quin tipus de centre et correspon per fer el primer pas. Una valoració professional serveix precisament per a això. A Barcelona pots demanar la primera atenció gratuïta, trucar al 93 424 04 00 o escriure’ns des de la pàgina de contacte. Davant d’una urgència mèdica, truca al 112.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre desintoxicació i deshabituació?
La desintoxicació és la fase en què s’interromp el consum i es controlen els símptomes d’abstinència. La deshabituació ve després i treballa els hàbits, les emocions i les situacions que portaven a consumir.
Un centre de dia és el mateix que un ingrés?
No. En un centre de dia la persona passa la jornada al centre i torna a dormir a casa. En una comunitat terapèutica viu al centre durant l’estada.
Qui pot anar a un pis terapèutic?
Sol ser un recurs per a persones que ja han avançat en el tractament i necessiten una transició supervisada cap a la vida independent. Cada recurs té els seus propis criteris d’accés.
Com sé quin tipus de centre necessito?
El més fiable és una valoració professional que tingui en compte el consum, la salut i l’entorn de la persona. A Barcelona la pots demanar a través de la primera atenció gratuïta.
