Addiccions comportamentals

L’addicció al mòbil, al joc, al sexe, a les compres o a internet són addiccions comportamentals: no hi ha cap droga pel mig, però la persona perd el control sobre una conducta que al principi li donava plaer o alleujament, i la continua repetint encara que li estigui fent mal. El mecanisme de fons s’assembla molt al de les substàncies, i per això es tracten amb un enfocament semblant.

Passar moltes hores amb el mòbil, apostar alguna vegada o gaudir comprant no és, per si sol, un problema. La diferència és en el control, el malestar i el que vas deixant pel camí. Aquí t’expliquem com reconèixer cadascuna i què fer si t’hi veus reflectit o et preocupa algú proper.

Què tenen en comú les conductes addictives

També se’n diu socioaddiccions o addiccions sense substància. Canvia l’activitat, però el patró sol repetir-se:

• Pèrdua de control: hi dediques més temps o diners del previst i no aconsegueixes parar quan t’ho proposes.
• Cada vegada en cal més: més hores, apostes més altes o compres més freqüents per sentir el mateix.
• Malestar quan no pots fer-ho: irritabilitat, inquietud o ansietat, una cosa molt semblant a una abstinència.
• Una via d’escapament: la conducta es converteix en la manera de calmar la tensió, la tristesa, l’avorriment o la solitud.
• Conseqüències que no frenen: discussions, deutes, pitjor rendiment o aïllament, i tot i així es continua.
• Secretisme: minimitzar, mentir sobre el temps o els diners invertits, esborrar l’historial.

Els manuals diagnòstics reconeixen el trastorn per joc d’atzar i, en la CIM-11 de l’Organització Mundial de la Salut, també el trastorn per videojocs. L’ús problemàtic del mòbil, d’internet o de les compres no té etiqueta pròpia, però s’aborda amb els mateixos criteris. Per entendre el procés de fons, llegeix què és una addicció.

Addicció al mòbil: quan deixa de ser un ús normal

El mòbil serveix gairebé per a tot, i per això l’ús es pot descontrolar sense que ningú se n’adoni. Més que comptar hores, convé fixar-se en si pots prescindir-ne sense angoixa i en què està desplaçant. Alguns senyals:

• És el primer que mires en despertar-te i l’últim abans de dormir, i et treu hores de son.
• Sents ansietat si et quedes sense bateria, sense cobertura o sense mòbil (el que es coneix com a nomofòbia).
• El consultes en situacions inadequades o perilloses, com quan condueixes o a classe, i has deixat de banda aficions o amistats.
• Has intentat reduir-ne l’ús i no ho has aconseguit, o et genera discussions a casa.

Mòbil i adolescents

L’adolescència és una etapa especialment vulnerable, i el primer mòbil arriba cada vegada abans. A aquesta edat l’ús excessiu sol traduir-se en problemes de son, irritabilitat i conflictes amb els pares. Sol funcionar millor acordar normes en família (horaris sense pantalles, el mòbil fora de l’habitació a la nit, adults que també donen exemple) que retirar-lo de cop com a càstig. Si la situació se us escapa, el programa per a adolescents de FSC ofereix orientació als joves i a les seves famílies.

Addicció a internet, xarxes socials i videojocs

Internet és disponible a qualsevol hora, des de diversos dispositius, amb un cost baix i, sovint, amb anonimat. Aquesta combinació facilita un ús excessiu i continuat: la persona sacrifica son i descans i abandona altres activitats. A més, la xarxa multiplica altres conductes addictives: permet apostar, comprar o consumir pornografia sense sortir de casa.

Videojocs

Jugar pot ser una afició sana. Es converteix en un problema quan ocupa gairebé tot el temps lliure, altera els horaris, provoca cansament i irritabilitat i desplaça els estudis o les relacions. Entre infants i adolescents és la conducta addictiva sense substància que es veu més. Alguns jocs inclouen recompenses aleatòries, com les caixes de premis, que segueixen la lògica del joc d’atzar i enganxen més.

Addicció al joc o ludopatia

És la conducta addictiva sense substància més habitual i la que motiva més peticions de tractament, tant en la versió presencial (sales, màquines, casinos) com en línia (apostes esportives, casino al mòbil). El senyal més característic és intentar recuperar el que s’ha perdut tornant a apostar. Altres pistes són demanar diners en préstec, amagar extractes bancaris, mentir sobre on s’ha estat o sentir que només jugant s’alleuja la tensió.

Moltes persones arriben a la consulta després de diversos intents de deixar-ho pel seu compte. Mentrestant, algunes mesures ajuden a tallar l’accés: sol·licitar l’autoprohibició als registres oficials de joc, deixar temporalment la gestió dels diners en mans d’algú de confiança i eliminar les aplicacions i els comptes d’apostes. L’objectiu terapèutic sol ser deixar de jugar del tot.

Addicció al sexe

No es tracta de quant sexe té algú ni de jutjar-ne els gustos, sinó d’una pèrdua de control: impulsos i conductes sexuals repetides (trobades, pornografia, cibersexe) que la persona no aconsegueix frenar, que l’exposen a riscos i que li causen un malestar important. La CIM-11 ho recull com a trastorn per comportament sexual compulsiu. La vergonya i la culpa solen endarrerir la petició d’ajuda. El tractament treballa l’ansietat de fons, aquests sentiments i els problemes de parella o socials que hagin sorgit.

Addicció a les compres (oniomania)

Com que comprar està ben vist, les alarmes solen saltar tard, quan ja hi ha deutes o conflictes. La persona compra de manera impulsiva per calmar l’ansietat o evadir-se; l’alleujament dura poc i dona pas a la culpa. Són senyals freqüents acumular coses sense estrenar, amagar paquets o tiquets, encadenar devolucions i compres, o recórrer a crèdits per cobrir despeses. El primer pas del tractament és prendre consciència del problema i entendre quin malestar s’està intentant tapar.

Com es tracten les addiccions comportamentals

La base és el tractament psicològic, normalment cognitivoconductual i amb la participació de la família. En el joc l’objectiu sol ser l’abstinència; amb el mòbil, internet o les compres, que no es poden evitar del tot, es busca recuperar un ús controlat i saludable. També s’atenen problemes que sovint apareixen alhora, com l’ansietat, la depressió o el consum d’alcohol o d’altres drogues (el que es coneix com a patologia dual). Quan cal, s’hi afegeix atenció psiquiàtrica. Pots veure com és el procés a com es tracta una addicció.

Quan demanar ajuda

Convé consultar un professional si:

• Has intentat controlar la conducta diverses vegades i no ho has aconseguit.
• T’està generant deutes, problemes a la feina o als estudis, o conflictes de parella o familiars.
• La fas servir sobretot per no sentir ansietat, tristesa o solitud.
• Algú proper t’ha dit que li preocupa.

A FSC pots començar per la primera atenció gratuïta a Barcelona, tant si ets tu qui té el problema com si ets un familiar. Truca al 93 424 04 00 i t’orientaran sobre el pas següent. Si en algun moment apareixen idees de fer-te mal, truca al 024 o, en cas d’urgència, al 112.

Preguntes freqüents

Quantes hores de mòbil al dia es consideren addicció?

No hi ha una xifra que marqui el límit. El que importa és si pots deixar-lo sense angoixa, si et treu son i si desplaça els estudis, la feina o les relacions. Algú pot fer-lo servir moltes hores per feina sense tenir cap problema.

La ludopatia es pot tractar?

Sí. És un trastorn reconegut i hi ha tractaments psicològics específics. El procés sol incloure deixar de jugar, recuperar el control dels diners i treballar el que va portar a jugar, amb el suport de la família quan és possible.

L’addicció al sexe és el mateix que tenir molt desig sexual?

No. Tenir un desig sexual alt no és un trastorn. Es parla d’addicció o de comportament sexual compulsiu quan la persona no aconsegueix controlar les seves conductes sexuals, s’exposa a riscos i això li provoca un malestar important.

Què faig si el meu fill no pot deixar el mòbil o els videojocs?

Parla-hi en un moment tranquil, sense acusacions, i acordeu normes clares i assumibles. Si apareixen irritabilitat intensa, aïllament o una caiguda del rendiment escolar, demaneu orientació professional: els pares també poden consultar encara que el menor no vulgui.

Es pot tenir una addicció sense substància i una altra a una droga alhora?

Sí, i no és estrany. El joc, per exemple, es combina sovint amb l’alcohol. En aquests casos convé tractar totes dues addiccions alhora, juntament amb l’ansietat o la depressió si n’hi ha.