Addicció als opiacis

Els opiacis són substàncies que provenen de l’opi, la resina del cascall, o que es fabriquen a partir d’aquest, com la morfina, la codeïna o l’heroïna. Actuen sobre el sistema nerviós central com a depressors: calmen el dolor, seden i produeixen una sensació intensa de benestar. Aquesta mateixa acció explica la seva gran capacitat per generar dependència i el risc de sobredosi, perquè en excés frenen la respiració.

Què són els opiacis i en què es diferencien dels opioides

Els dos termes es fan servir sovint com a sinònims, tot i que no són exactament el mateix:

• Opiacis: les substàncies naturals de l’opi, com la morfina i la codeïna, i les semisintètiques que se n’obtenen, com l’heroïna (diacetilmorfina).
• Opioides: un concepte més ampli que inclou qualsevol substància que actuï sobre els mateixos receptors del cervell, incloses les totalment sintètiques, com la metadona, el fentanil o el tramadol.

Molts opioides són medicaments imprescindibles per tractar el dolor intens i s’utilitzen amb seguretat sota control mèdic. El problema sorgeix quan es prenen sense prescripció, en més quantitat o durant més temps de l’indicat, o quan es tracta de substàncies il·legals com l’heroïna.

Opiacis com a drogues: els més habituals

Heroïna

És l’opiaci il·legal més conegut. Es pot fumar, esnifar o injectar. Als anys vuitanta i noranta predominava la via injectada, molt lligada a la transmissió del VIH; avui són més freqüents la fumada i l’esnifada, però cap via no evita la dependència ni la sobredosi.

Analgèsics opioides

La codeïna, el tramadol, l’oxicodona o la morfina poden provocar tolerància i dependència, fins i tot quan es van començar a prendre per un motiu mèdic justificat. El risc augmenta si es fan servir per calmar l’ansietat, dormir o «desconnectar», i no només per al dolor.

Heroïna: efectes a curt i llarg termini

Efectes immediats

• Plaer intens i sensació de calma, seguits de somnolència.
• Alleujament del dolor físic i també del malestar emocional.
• Pupil·les molt contretes, boca seca, nàusees i vòmits, sobretot al principi.
• Respiració i pols més lents.

Efectes del consum continuat

• Tolerància ràpida: cada vegada en cal més per notar el mateix, i el consum acaba servint sobretot per no trobar-se malament.
• Salut física: restrenyiment persistent, problemes de fetge i ronyó, deteriorament dental, alteracions hormonals i menstruals, i infeccions com el VIH o les hepatitis si es comparteix material.
• Salut mental: ansietat, depressió, errors de memòria i canvis en el caràcter.
• Vida diària: deteriorament de les relacions, de la feina i de l’economia.

Els canvis que deixen els opiacis al cervell triguen a revertir-se, de manera que el desig de consumir pot reaparèixer molt de temps després d’haver-ho deixat. Per això el tractament dedica tant d’esforç a prevenir les recaigudes.

A més, és freqüent combinar heroïna amb cocaïna, alcohol o benzodiazepines, de vegades per compensar els efectes d’un estimulant. Aquestes barreges disparen els riscos i converteixen el problema en un policonsum.

Addicció al fentanil i a altres opioides sintètics

El fentanil és un analgèsic que es fa servir als hospitals i en pegats per al dolor crònic, i és molt més potent que la morfina. Fora del control mèdic resulta especialment perillós: n’hi ha prou amb una quantitat molt petita per provocar una sobredosi, i en alguns mercats es barreja amb altres drogues sense que qui les consumeix ho sàpiga.

Alguns senyals que l’ús d’un opioide receptat s’està convertint en un problema són prendre’l abans d’hora o en més quantitat, buscar receptes en diversos llocs, fer-lo servir per a estats d’ànim i no per al dolor, o trobar-se malament quan es retarda la presa. Si t’hi reconeixes, comenta-ho amb el teu metge i no canviïs la pauta ni el deixis pel teu compte.

Síndrome d’abstinència d’opiacis

Quan una persona amb dependència redueix o deixa el consum apareixen ansietat, inquietud, dolors musculars i d’ossos, sudoració, calfreds, llagrimeig, mucositat, badalls, diarrea, vòmits i insomni. És molt desagradable i és una de les raons principals per les quals costa tant deixar-ho. Convé afrontar-la amb acompanyament mèdic, que permet alleujar els símptomes i valorar si cal una desintoxicació supervisada.

Molta cura després d’un temps sense consumir

Després de dies o setmanes d’abstinència, la tolerància baixa. Si la persona torna a consumir la quantitat que prenia abans, el risc de sobredosi és molt alt. Són moments delicats, per exemple en sortir d’un ingrés o de la presó, o després d’un període sense consum.

Com reconèixer una sobredosi

• La persona no respon o no se la pot despertar.
• Respira molt a poc a poc, de manera irregular o no respira; pot roncar o fer sorolls de gargareig.
• Llavis i ungles blavosos, pell pàl·lida i freda.
• Pupil·les molt petites.

Davant de qualsevol d’aquests signes, truca al 112 de seguida, no deixis sola la persona i, si respira, posa-la de costat. La naloxona és un medicament que pot revertir de manera temporal una sobredosi d’opioides; la porten els serveis d’emergència i alguns recursos de reducció de danys.

Tractament de l’addicció als opiacis

L’addicció als opiacis es pot tractar. El més habitual és combinar diversos suports:

• Una valoració mèdica i psicològica inicial per decidir si cal desintoxicació i si el tractament serà ambulatori o residencial.
• Tractament farmacològic quan està indicat, com els programes amb metadona o altres agonistes opioides, que redueixen el desig de consumir i els riscos. Sempre el prescriu i el controla un professional.
• Psicoteràpia individual i de grup per entendre el consum i prevenir les recaigudes.
• Atenció a la família, que també necessita orientació.

Pots ampliar la informació a com es tracta una addicció i al nostre tractament ambulatori.

Quan demanar ajuda

• Consumeixes heroïna o un altre opioide sense recepta, encara que sigui de manera esporàdica.
• Prens un analgèsic opioide durant més temps o en més quantitat del que et van indicar.
• Has intentat deixar-ho i l’abstinència t’ha fet tornar a consumir.
• Has tingut, o has presenciat, una sobredosi.
• Et preocupa el consum d’un familiar.

A la Fundació Salut i Comunitat oferim primera atenció gratuïta a Barcelona per valorar el teu cas i explicar-te les opcions. Truca al 93 424 04 00. En una urgència, truca al 112.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre opiacis i opioides?

Els opiacis provenen de l’opi, directament o a partir dels seus derivats, com la morfina o l’heroïna. Opioide és un terme més ampli que inclou també les substàncies totalment sintètiques, com la metadona o el fentanil.

Quant dura la síndrome d’abstinència de l’heroïna?

Els símptomes físics més intensos apareixen en les hores posteriors a l’últim consum i van remetent en qüestió de dies. L’insomni, l’estat d’ànim baix i el desig de consumir poden durar força més, per això és important el seguiment.

El tractament amb metadona és canviar una droga per una altra?

No. La metadona és un medicament prescrit i controlat que permet estabilitzar-se, reduir el desig de consumir i evitar els riscos de l’heroïna. La decisió d’iniciar-lo, mantenir-lo o retirar-lo es pren amb l’equip mèdic.

Es pot deixar l’heroïna sense ajuda?

Algunes persones ho intenten soles, però l’abstinència és dura i les recaigudes després d’un temps sense consumir comporten un risc alt de sobredosi. Amb suport mèdic i psicològic el procés és més segur i té més possibilitats de mantenir-se.

El fentanil és més perillós que l’heroïna?

És molt més potent, de manera que una quantitat molt petita pot provocar una sobredosi. Fora de l’ús mèdic, i sobretot quan apareix barrejat amb altres drogues, el risc és molt elevat.