Addicció al Cànnabis

El cànnabis és una droga psicoactiva que prové de la planta cànnabis sativa. El principi actiu, el tetrahidrocannabinol (THC), actua sobre el sistema nerviós central amb efectes depressors i al·lucinògens. Els derivats del cànnabis són la marihuana, l’haixix o l’oli d’haixix, que normalment es consumeix fumat o inhalat, però també via oral cuinat de diferents maneres.

El cànnabis és la droga il·legal més consumida del nostre país. La consumeixen un 9% aproximadament dels adults entre 18 i 64 anys, però un 13,5% dels joves entre 15 i 17 anys.

Els efectes que causa són deshinibició i hilaritat, però també taquicàrdia, somnolència, distorsions de la percepció sensorial i els riscos són les reaccions de pànic i ansietat, hipotensió, trastorns psiquiàtrics, etc. Causa tolerància, simptomatologia d’abstinència i dependència psíquica.

El programa de tractament de cànnabis sorgeix com una necessitat a causa de l’increment notable de les demandes d’ajuda molt probablement influït per l’augment del nombre d’usuaris consumidors d’aquesta substància. Conscients que el cànnabis és la droga il·legal més consumida a Espanya i que hi ha una baixa percepció del risc del consum des de la societat i des de les persones que el consumeixen, el nostre abordatge es desenvolupa amb l’objectiu de ser específic i diferenciat per a aquesta substància.

Solen diferenciar-se dos tipus principals de consumidors:

• Els joves, que solen utilitzar-lo com una droga que n’afavoreix la socialització i el sentit de pertinença a un grup, amb molt baixa percepció del risc que implica, acompanyat o no del consum abusiu d’alcohol. L’edat d’inici en el consum de drogues es manté al voltant dels 13 anys i tres de cada quatre joves consumeixen tabac, cànnabis i alcohol. En aquests casos sovint és la família la que fa demanda de tractament, preocupada pel consum de cànnabis dels seus fills i per les conseqüències psicosocials que sol acompanyar el consum: baix rendiment escolar, abandó d’activitats d’oci, aïllament de la família, canvis a l’estat d’ànim, etc. En alguns casos, a més, aquest consum precoç pot desencadenar brots psicòtics, situacions particularment greus que han de ser objecte d’atenció psiquiàtrica i abandonament immediat del consum.
• Els adults, amb una situació sociolaboral de més estabilitat, que feien un consum més adaptat, potser fora dels horaris laborals, amb una forta convicció de la utilitat ansiolítica de la substància, però que senten la necessitat de reduir o abandonar el consum.