Addicció al cànnabis

L’addicció al cànnabis apareix quan fumar porros deixa de ser una cosa ocasional i es converteix en una necessitat: es consumeix gairebé cada dia, costa passar-ne i es manté encara que afecti els estudis, la feina, l’estat d’ànim o les relacions. Molta gent creu que «els porros no enganxen», però el cànnabis sí que pot generar dependència, i deixar-lo és possible amb un pla i, si cal, amb ajuda professional.

Què és l’addicció al cànnabis

S’obté de la planta Cannabis sativa, i la majoria dels seus efectes es deuen al THC (tetrahidrocannabinol), una substància que actua sobre el cervell i altera la percepció, l’estat d’ànim i la memòria. Es consumeix sobretot com a marihuana (la planta seca) o haixix (la resina), normalment fumat i barrejat amb tabac, tot i que també s’ingereix en menjars o es vapeja.

Cap altra droga il·legal no té tants consumidors a Espanya, i alhora és de les que es perceben com a menys perilloses, sobretot entre adolescents i joves. Aquesta baixa percepció del risc fa que moltes persones trigin a adonar-se que n’han perdut el control. Amb l’ús freqüent l’organisme s’hi acostuma (tolerància), se’n necessita més per notar el mateix i apareix malestar en deixar-lo.

No hi ha un perfil únic. Hi ha joves que comencen fumant en grup, com una manera d’encaixar o de divertir-se, i adults amb una vida estable que fumen cada nit «per desconnectar» o per dormir i, amb el temps, senten que ja no se’n poden estar.

Efectes del cànnabis

Efectes a curt termini

• Relaxació, riure fàcil i sensació de benestar.
• Ulls vermells, boca seca, augment de la gana i taquicàrdia.
• Somnolència, reflexos més lents i pitjor coordinació, cosa que fa perillós conduir.
• Distorsió del temps i dels sentits, dificultat per concentrar-se i recordar.
• En algunes persones, ansietat, paranoia o atacs de pànic, sobretot amb varietats molt potents o en dosis altes.

Riscos del consum continuat

• Problemes de memòria, atenció i aprenentatge, més marcats si es comença a l’adolescència, quan el cervell encara està madurant.
• Manca de motivació, abandonament d’aficions i pitjor rendiment a classe o a la feina.
• Més ansietat i estat d’ànim baix a mitjà termini, encara que al principi s’utilitzi per calmar-se.
• Risc de brots psicòtics en persones vulnerables, que requereixen atenció psiquiàtrica urgent.
• Danys respiratoris, especialment quan es fuma amb tabac.

Senyals que el consum de porros és un problema

• Fumes cada dia o gairebé cada dia, i cada vegada més d’hora.
• Et costa dormir, menjar o relaxar-te si no has fumat.
• T’has proposat reduir-ho i no ho has aconseguit.
• Hi dediques molt de temps i diners per aconseguir-ne.
• Has deixat activitats o amistats que abans t’importaven.
• Continues fumant encara que notis que t’afecta la memòria, l’humor o les teves responsabilitats.

Senyals que pot observar la família en un adolescent

Baixada brusca de les notes, faltes d’assistència a classe, canvis d’amistats, aïllament a l’habitació, irritabilitat, apatia, peticions freqüents de diners o olor d’herba a la roba. Cap senyal per si sol no confirma un consum problemàtic, però si se’n sumen diversos convé parlar-ne amb calma i demanar orientació. Disposem d’un programa per a adolescents que treballa també amb les famílies.

Síndrome d’abstinència del cànnabis

Quan una persona que fuma amb freqüència ho deixa, és habitual que aparegui una síndrome d’abstinència, coneguda popularment com el «mono» dels porros. Els símptomes més comuns són:

• Irritabilitat, nerviosisme i ansietat.
• Insomni i somnis molt vívids o intensos.
• Pèrdua de la gana i, de vegades, mal de panxa.
• Inquietud, dificultat per concentrar-se i estat d’ànim baix.
• Ganes intenses de fumar (craving).

Sol començar els primers dies després de deixar-ho i va remetent de manera progressiva en les setmanes següents. No sol ser perillós físicament, però sí prou incòmode perquè moltes persones tornin a fumar només per treure-se’l de sobre. Saber que és passatger i tenir estratègies per a aquests dies marca la diferència.

Com deixar els porros: passos pràctics

1. Aclareix els teus motius. Escriu què hi guanyaries si ho deixessis: dormir millor, estalviar, recuperar la memòria, ser més present amb els teus.
2. Tria una data. Millor una setmana tranquil·la que una època d’exàmens o de molt d’estrès.
3. Treu del mig el que facilita el consum. Desfés-te del material, esborra els contactes de venda i evita, al principi, els plans en què sempre es fumava.
4. Identifica els teus desencadenants. L’avorriment, l’ansietat, certes persones o l’hora d’anar a dormir. Prepara una alternativa per a cadascun.
5. Cuida el son. Horaris regulars, exercici durant el dia i pantalles fora abans d’anar a dormir ajuden a passar les primeres nits.
6. Tingues en compte el tabac. Si el barreges, també tindràs ganes de nicotina; valora amb un professional com abordar totes dues coses.
7. Explica-ho a algú de confiança. Sentir-te acompanyat redueix les recaigudes.
8. Si falles, no ho llencis tot. Una relliscada és informació sobre quina situació t’ha agafat desprevingut, no una prova que no pots.

Si fumaves per calmar l’ansietat o per dormir, és important tractar també el que hi havia al darrere. Quan el consum conviu amb un trastorn mental parlem de patologia dual, i cal un abordatge conjunt. Moltes persones ho aconsegueixen amb un tractament ambulatori, sense deixar la seva rutina.

Quan cal demanar ajuda

Demana ajuda si has intentat deixar-ho diverses vegades sense èxit, si el malestar en parar et supera, si el cànnabis està afectant els teus estudis, la teva feina o la teva salut mental, o si apareixen idees estranyes, desconfiança intensa o sensació que et persegueixen. Davant d’un brot psicòtic o d’una crisi greu, ves a urgències o truca al 112.

Si ets mare, pare o parella i no saps per on començar, també et podem orientar. A la Fundació Salut i Comunitat oferim una primera atenció gratuïta a Barcelona; ens pots trucar al 93 424 04 00.

Preguntes freqüents

El cànnabis crea addicció?

Sí. Tot i que no totes les persones que el proven desenvolupen dependència, el consum freqüent genera tolerància, símptomes d’abstinència en deixar-lo i dificultat per controlar-ne l’ús. El risc és més gran com més aviat es comença i com més potent és el producte.

Quant dura el mono dels porros?

Els símptomes solen aparèixer els primers dies sense fumar i van disminuint al llarg de les setmanes següents. Les dificultats per dormir i les ganes de fumar poden durar una mica més, per això convé preparar aquest període.

És millor deixar els porros de cop o a poc a poc?

Totes dues opcions poden funcionar. Algunes persones prefereixen fixar un dia i parar; d’altres primer redueixen la quantitat i la freqüència. L’important és tenir un pla concret i, si els intents anteriors no han funcionat, comptar amb suport professional.

El cànnabis pot provocar psicosi?

En persones vulnerables, especialment si comencen a l’adolescència o consumeixen varietats amb molt de THC, pot desencadenar episodis psicòtics. Si apareixen al·lucinacions, idees de persecució o comportaments molt estranys, cal buscar atenció mèdica com més aviat millor.

Què faig si el meu fill fuma porros?

Evita reaccionar en calent i busca un moment tranquil per parlar-hi, interessant-te pel que li aporta el consum. Posa normes clares i coherents, i si el consum és freqüent o veus canvis importants en la seva conducta, demana orientació professional.