Programes de tractament

Els tipus de tractament d’addiccions es diferencien sobretot per la intensitat i pel grau de contenció que ofereixen: des de consultes ambulatòries setmanals fins a l’ingrés en un centre terapèutic. Cap programa no és millor que un altre en abstracte. L’adequat és el que s’adiu amb la situació de la persona en aquell moment, i el més habitual és que vagi canviant a mesura que avança la recuperació.

Tipus de tractament d’addiccions

• Desintoxicació: fase inicial per interrompre el consum amb control mèdic dels símptomes d’abstinència. És el primer pas, no el tractament complet.
• Tractament ambulatori: la persona continua vivint a casa i va a consultes de psicologia i medicina, amb més o menys freqüència segons el que necessiti.
• Ingrés en un centre terapèutic: es conviu durant un temps en un entorn protegit, lluny dels estímuls de consum, quan cal més contenció.
• Programes específics: pensats per a necessitats concretes, com les d’adolescents, famílies, dones o persones que necessiten estabilitzar-se per evitar una recaiguda.

Com triar un tractament per a una addicció

No convé fer l’elecció tot sol ni per intuïció. El més recomanable és una valoració professional que tingui en compte:

• La substància o conducta, la quantitat i el temps que fa que dura el consum.
• El risc d’abstinència: l’alcohol i les benzodiazepines no s’han de deixar de cop sense supervisió mèdica.
• Els intents anteriors de deixar-ho i les recaigudes.
• La salut física i mental, inclosa una possible patologia dual.
• L’entorn: si hi ha suport familiar o si a casa hi ha consum o molt conflicte.
• Les obligacions de feina o d’estudis i la motivació de la persona.

Ambulatori o ingrés?

Com a orientació general, el tractament ambulatori sol ser una bona opció quan l’entorn és estable i la persona pot mantenir l’abstinència amb suport regular. L’ingrés es valora quan els intents anteriors no han funcionat, quan l’entorn afavoreix el consum o quan la salut exigeix més cures. Si el consum és intens, pot caldre abans una desintoxicació supervisada.

Com és un tractament complet a FSC

FSC (Fundació Salut i Comunitat) organitza els seus programes com un circuit de serveis que es complementen, amb diferents nivells de contenció. Així pot ajustar el tractament a cada persona i, si la seva situació canvia, passar-la a un altre recurs amb agilitat perquè el procés no s’interrompi.

El tractament dura aproximadament dos anys comptats des que la persona comença a estar abstinent, i va reduint intensitat amb el temps. Un recorregut estàndard seria:

1. Primers 6 mesos: ingrés en un centre terapèutic o bé tractament ambulatori intensiu.
2. 12 mesos següents: seguiment medicopsicològic ambulatori cada setmana.
3. Últims 6 mesos: seguiment puntual un cop al mes.

És un esquema orientatiu: cada itinerari s’adapta a l’evolució de la persona. A continuació trobaràs cada programa amb més detall.

Quan cal demanar ajuda

Si el consum et preocupa, tant si és el teu com el d’algú proper, no cal saber per endavant quin programa necessites: d’això se n’encarrega la valoració. A Barcelona pots començar per la primera atenció gratuïta o trucar al 93 424 04 00. Davant d’una urgència mèdica, truca al 112.

Preguntes freqüents

Quant dura un tractament d’addiccions?

Depèn de cada persona i de la substància. A FSC, un tractament estàndard dura aproximadament dos anys des que comença l’abstinència, amb una intensitat que va disminuint amb el temps.

És millor el tractament ambulatori o l’ingrés?

Cap no és millor en general. L’ambulatori encaixa quan l’entorn és estable i hi ha suport; l’ingrés es valora quan cal més contenció. Ho decideix una valoració professional.

N’hi ha prou amb fer una desintoxicació?

No. La desintoxicació interromp el consum i controla l’abstinència, però després cal treballar els motius del consum i prevenir recaigudes amb un tractament de continuïtat.

Es pot canviar de programa durant el tractament?

Sí. És habitual passar d’un recurs a un altre segons l’evolució, per exemple d’un ingrés a un seguiment ambulatori, o a l’inrevés si la situació ho requereix.